Sami Naïr: “Tenim tots els ingredients per a que la immigració es torni un element perillós per a la cohesió social”
En un moment en què el debat polític i social sembla haver-se instal·lat en temes de banderes, pàtries i identitats, parlar de persones i d’ètica, malgrat que sembla fora de context, és un privilegi, tal i com va apuntar Nicolás Cortés, Director del Programa de Cooperació de l’Ajuntament de L’Hospitalet a l’iniciï de la darrera edició de L’H amb els Drets Humans, que va tenir com a protagonista el catedràtic en ciències polítiques Sami Naïr, un dels referents a nivell mundial en qüestions d’immigració i codesenvolupament. Prop d’un centenar de persones es van reunir al Centre d’Art l’Harmonia per debatre sobre aquests temes.
Uns temes que amb l’arribada de la crisi econòmica, una de les majors des del segle XIX en paraules de Naïr, han quedat desplaçats de l’agenda política, relegats a un segon pla com tantes altres qüestions transcendents. Però aquesta crisi té altres conseqüències, com va explicar el convidat. “Vivim un fracàs del projecte econòmic europeu, i del concepte mateix de solidaritat europea. El discurs dels últims 30 anys ara està destrossat, i el què apareixen són els interessos nacionals.” Aquest fenomen ha causat segons Naïr que cada vegada existeixin “demandes identitàries més importants, passant de reivindicacions socials a reivindicacions nacionals, religioses, ultranacionalistes fins i tot, que poden provocar l’esclat de les societats europees.”
En quant a les conseqüències directes que la crisi ha tingut sobre la cooperació internacional, els efectes són també importants. “A tot arreu hi ha restriccions pressupostàries en cooperació, excepte en tres països: Dinamarca, Noruega i Suècia. Aquests tres estats han considerat que aquesta crisi no pot influir en allò que ells consideren un projecte humà, no només de cooperació: l’ajut al desenvolupament.” Aquestes retallades, explicà Naïr, tenen la major part de la seva afectació ens els països més dèbils i vulnerables, i arriba en el que per ell, és un moment d’èxit de resultats dels programes de cooperació. “En els últims 15 anys, el control de la cooperació era molt més efectiu, tant a nivell estatal com descentralitzat. La cooperació desembocava en projectes que significaven molt per la gent que se’n beneficiava. Han salvat generacions senceres.”
Naïr va assegurar que en aquests països afectats per la manca d’ajuda, la demanda per poder immigrar s’ha disparat. “Es diu que ara hi ha menys immigració, però mirant les estadístiques això és fals. L’especialització de les màfies ha possibilitat que les rutes d’entrada canviïn. Els immigrants ja no venen pel mar, sinó per carretera entrant per Polònia o Rússia. L’èxit de les màfies és cada cop major.” Una situació que pel professor és del tot comprensible: “si jo fos ciutadà de Costa d’Ivori i veig que els meus fills es moren de gana, faria tot el possible per aconseguir treball i ajudar-los.” Per donar resposta a aquesta problemàtica, Sami Naïr va posar l’èmfasi en el concepte del codesenvolupament, “l’estabilització de les poblacions en els països d’origen, perquè si algú té feina al seu país, no marxa o si ja ha marxat, se’n torna.”
Ens els països d’acollida, com ara el nostre, les tensions amb la immigració han estat aprofitats per certs sectors per finalitats diverses. El politòleg va advertir que en el context actual “tenim tots els ingredients per a que la immigració es torni un element perillós per a la cohesió social dels països d’acollida.” i per Naïr l’única manera de mitigar i fer desaparèixer les tensions “és tenint un gran projecte social comú que avui no existeix.”
El professor no va mostrar-se aliè als problemes de “convivència i delinqüència que genera la immigració”, però va advertir de manera contundent que si els governs i les administracions “comencen a coartar drets als immigrants, tal i com està passant en molts països europeus, aquests drets acabaran desapareixent per tothom. El racisme no va en contra només de les seves víctimes sinó que afecta al conjunt de l’Estat de dret”
Per fer front a la situació tensa i complicada que vivim actualment, Naïr va proposar 6 àmbits d’actuació. El primer, educar, explicar i solidaritzar a tota la població sobre la situació que ens toca viure. La segona, tenir una actitud pedagògica envers els partits polítics, especialment els progressistes, per a que desenvolupin polítiques d’integració efectives. També denunciar sistemàticament els comportaments racistes als mitjans de comunicació; seguin fent front a tots aquells moviments que vulguin instrumentalitzar la religió, i creant i explicant en canvi normes de comportament social, polític i cultural. Per últim, també cal combatre el replegament indentitari, la creació de guetos i la segregació al territori, i cal fer un esforç, per sobre tot, per dialogar, no només amb els immigrants, que han de respectar i practicar les normes socials de la societat d’acollida, sinó també amb la societat d’acollida per fomentar el respecte de les tradicions privades de cadascú.
Una sèrie de reflexions que el catedràtic de ciències polítiques Sami Naïr va exposar a un públic interessat en la matèria, tal i com va demostrar-se en el torn de preguntes posterior