Anna Simó: “L’esquerra hem d’escoltar més a la gent i no parlar tant”
Crisi és la paraula de moda. Sembla que res no pugui escapar a aquest fantasma que s’estén cada cop més i per més dimensions de la nostra societat. També pel pensament progressista, per l’esquerra, en totes les seves variants. Per intentar conèixer l’abast d’aquesta crisi, com s’ha arribat, i sobre tot, quines alternatives existeixen per poder sortir, el passat dimarts dia 5 de juny es va celebrar al Centre d’Art l’Harmonia de L’Hospitalet la primera sessió de les jornades que sobre “LES ALTERNATIVES DE L’ESQUERRA AVUÍ…Un debat necessari”, organitza L’H Espai de Reflexió durant tots els dimarts del mes de juny. Aquesta primera sessió a comptat amb la participació de la diputada al Parlament de Catalunya, Anna Simó, que va exposar les alternatives des del punt de vista de l’esquerra nacional o independentista.
Un espai on el debat i l’anàlisi són els grans protagonistes. La paraula com a eina de vertebrar una opció de futur per l’esquerra, que ha de donar resposta, tal i com va apuntar Amadeu Juan a la presentació de l’acte, a una convergència de nombroses crisis: “l’econòmica, de valors i ètica a tota la vida pública, crisi de confiança en les institucions, de desafecció per la política… Quina és l’aportació de l’esquerra avui dia i amb aquest context?”
Amb aquesta exposició, quedava clar que l’entorn no era el més favorable, però el periodista i conductor de l’acte, Ramon Miravtillas, va posar més aigua al vi i va afegir encara més crisis, com ara les de “la manera de fer política, la crisi del retrocés democràtic que vivim, crisi de la paraula i de la reflexió…” Però Miravitllas també va fer una pregunta: “si l’esquerra europea mira amb il·lusió figures com Hollande, Melenchon o fins i tot Syriza a Grècia, l’esquerra catalana, de casa nostra, cap a on mira? L’esquerra nacional o independentista, cap a on mira amb uns problemes tan global com els actuals?”
Anna Simó va parlar del model de país i de societat que defensa, criticant el pacte fiscal ja que “de pactes fiscals n’hi ha hagut ja sis o set, i la majoria s’han incomplert, com ara el de l’Estatut” i va recordar a la dreta que segons ella “no pot omplir-se la boca parlant de pactes fiscals i després anar retallant”. Per sentenciar la seva primera intervenció, Simó va mostrar-se contundent: “ja no es poden obviar que durant tants anys hagi hagut un dèficit estructural tan gran a Catalunya.”
Miravitllas va continuar l’acte preguntant la diputada quines eren, des del punt de vista ideològic d’esquerres, i no pas nacional, les receptes que s’havien de dur a terme per sortir de la crisi actual.
Simó no va dubtar. “A curt termini, esta clar que calen reformes per frenar la caiguda brutal d’ingressos que a partir de 2008 estem patint. Ara bé, reformes equitatives, que és el que segons Simó es va intentar fer a l’última etapa del govern d’esquerres.”
Per la diputada, existeix un element clau que l’esquerra ha de lluitar per recuperar: la credibilitat del discurs econòmic. “La dreta s’ha quedat amb aquesta credibilitat, i ho ha fet perquè l’esquerra li ha regalat. Des de l’esquerra hem d’entendre que la gent a la què ens devem ja no és el típic obrer dels 70. L’esquerra ha d’aspirar a recuperar el vot de les classes mitjanes, ja que volen que domestiquem l’economia per a que aquesta tingui efectes positius per a la societat.”
Un debat important és també Europa i el seu paper. Un debat que si bé fa uns anys semblava impossible, avui dia és ben real. Simó va reconèixer el fet que “a Europa qui més paga, en aquest cas Alemanya, mana. Aquí a Espanya, qui paga com ara Catalunya, no mana res.” La diputada també va apuntar un problema que segons el seu parer, té el nostre país a Europa ja que per Simó “qui va a defensar els comptes espanyols a Brussel·les posa les culpes al dèficit de les comunitats autònomes, i això a Europa s’ho han cregut. Catalunya ha de plantar-se a Brussel·les i explicar com funcionen les nostres balances fiscals realment.”
I en quant a l’esquerra? Simó va esbossar quines línies havia de seguir el plantejament progressista per tal de sortir viu d’aquesta situació. Alternatives com ara “recuperar la política com a gran arma, la política amb majúscules. Hem de tornar al terreny de joc de l’esquerra, perquè els últims anys hem jugat en camp contrari, el del neoliberalisme.” La necessitat de presentar alternatives creïbles a aquest discurs és per Simó, no només recomanable, sinó del tot necessari, perquè “la gent vol sentir alternatives més enllà dels tòpics. A la gent no li agrada sentir les receptes dels llibres de color vermell plens de pols de fa més de 30 anys. Si ens adrecem a gent que és diferent que ara fa 30 anys, el discurs també s’ha de reinventar.” I de quina manera es pot aconseguir això, per Simó només existeix una forma: “apropar-nos molt a la gent, allunyar-nos de les institucions i sortir al carrer.”
Per acabar, Ramon Miravitllas va demanar la diputada que resumís en una idea força el que per ella necessita fer l’esquerra per sortir de la crisi on està sumida. Per Simó aquesta idea és “anar al carrer, escoltar més i no parlar tant. Propugnar els valors i fer pedagogia. Aprofundir en el funcionament democràtic del sistema augmentant la transparència i donant veu a la ciutadania per a que opini en temes importants. L’esquerra ha de defensar el seu discurs, que és molt sòlid.”
L’animat i ric debat dels assistents a les jornades va convertir l’acte en un veritable Espai de Reflexió. Un ambient que esperem es repeteixi en la pròxima sessió del 12 de juny amb les alternatives de l’esquerra ecosocialista, amb la diputada al Parlament de Catalunya Dolors Camats.
