Inici » Debats i cicles, Recomanem

Andreu Missé: “L’economia del bé comú, l’economia solidaria i el cooperativisme són l’alternativa al model econòmic actual”

15 maig 2015 Sense Comentaris

Davant de més de 50 persones, el periodista, director de la revista Alternativas Económicas i premi de periodisme internacional Manuel Vázquez Montalbán Andreu Missé, va analitzar les causes i conseqüències de les desigualtats socials i econòmiques que ens envolten.

L’acte es va iniciar amb la presentació que el enginyer i politòleg Joan Torres va fer sobre el convidat. D’Andreu Missé, el moderador va destacar la seva trajectòria periodística, els seus coneixements sobre economia i sobre la Unió Europea, i el recent guardó que li han atorgat, el prestigiós Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán. Menció a banda mereix la Revista Alternativas de la que Missé és director i que acabada de celebrar el seu segon aniversari. Una revista que té per objectiu explicar i informar sobre economia als no economistes. Fer l’economia més entenedora per a tots aquells que no l’hem estudiar, però que ens interessa i entenem la seva importància en les nostres vides, com afirma el seu director.

Acabades les presentacions i la introducció, Missé, amb l’ajut d’un seguit de gràfics que apareixen a l’especial editat per Alternativas Económicas 83 gráficos para entender la crisis, va iniciar la seva exposició parlant del sector financer del nostre país. Segons el periodista, la principal causa de la crisi econòmica de 2007 és l’existència d’un sector financer desproporcionat que mitjançant els diners rebuts dels excedents comercials alemanys i francesos, va inundar el mercat espanyol amb crèdits i préstecs barats. Alemanya, per exemple, va invertir 2/3 parts dels seus estalvis en els països del sud, principalment en els seus bancs, perquè donava molt de rendiment, fent d’Espanya el tercer país amb un endeutament exterior més alt. El resultat d’això va ser que l’economia financera tingués 3,5 vegades més recursos econòmics, més diners, que l’economia productiva durant el període de 2001 a 2011. Això va succeir arreu d’Europa i comportà una hipertrofia del sector bancari, dotant-lo d’un poder i d’una influència política i econòmica enorme.

Tornant a Espanya, però, aquest augment dels crèdits i préstecs a un baix tipus d’interès provocà que molts ciutadans s’afanyessin a endeutar-se per a comprar un habitatge, donat que els baixos sous impedien estalviar per fer front a una despesa com aquesta. Tot això va repercutir en un increment de fins a 250% en el sector immobiliari creant així una bombolla que al esclatar, com va succeir al 2009, va ensorrar l’economia espanyola, basada en la construcció. La hipertrofia bancària, la inundació dels mercats amb crèdits barats i la consegüent bombolla immobiliària són la seqüència de fets que va provocar l’esfondrament d’una economia espanyola que havia crescut sobre uns fonaments molt inestables.

L’esclat de la crisi va fer  que aquest model desaparegués. Amb la caiguda del sector financer americà i per culpa dels lligams i relacions que aquest sector tenia amb la resta de bancs del món, els bancs van començar a restringir el crèdit, els pisos es van deixar de vendre, les constructores van haver d’acomiadar gent, l’atur va pujar, els ingressos de l’Estat van baixar i les partides destinades a les prestacions socials es van multiplicar.  Paral·lelament, els ciutadans van haver de deixar de pagar els seus crèdits i préstecs al quedar-se a l’atur i els bancs van entrar en pèrdues milionàries. Aquest fet va comportar que l’Estat rescates el sector bancari amb milers de milions que venien directament de els butxaques dels contribuents i de les retallades en sanitat, educació o serveis socials. Es va donar el que molts experts anomenen una socialització de les pèrdues, ja que va ser la ciutadania qui va fer front al rescat del sector financer. Tot plegat va portar l’Estat a un alt endeutament per fer front al rescat bancari i a les necessitats socials provocades per l’esclat de la crisis.

Un endeutament que combinat amb les retallades pressupostàries, l’anomenada austeritat ens han conduit a unes conseqüències que, malauradament, són ben conegudes per tothom: atur, pobresa, desnonaments, malnutrició infantil, emigració, rebaixa de salaris, precarietat, etc. Tots els ingredients d’una crisis social que colpeja sobre tot als infants, els joves, les persones grans, els menys formats i els immigrants, és a dir, els col·lectius més vulnerables de la nostra societat.

Davant d’aquest panorama tan desolador, però, Andreu Missé, va oferir als assistents motius per l’esperança. El model econòmic actual basat en l’austeritat es comença a esquedar tant a nivell social com polític. Apareixen noves forces polítiques que el qüestionen a Catalunya, Espanya i Europa, i neixen nous models de relació econòmica i productiva com l’economia del bé comú, la solidària o el cooperativisme. Iniciatives que comencen a prendre en l’imaginari social i que albiren un contrapes a l’economia del benefici que ens envolta.

El director d’Alternativas Económicas, abans d’acabar la seva exposició i donar pas al torn de preguntes del públic, va recordar als assistents que cal saber d’economia i que cal conèixer l’actualitat en aquesta matèria per després poder decidir lliurement, tant com ciutadans com electors. Conèixer és ser lliure.

Crònica de LH Digital 

Video de LH Digital: 

Fotos de l’acte: 

WP_20150504_006 WP_20150504_008 WP_20150504_012 WP_20150504_018 WP_20150504_019 WP_20150504_020 WP_20150504_021

 

Deixa un comentari!

Add your comment below, or trackback from your own site. You can also subscribe to these comments via RSS.

Be nice. Keep it clean. Stay on topic. No spam.

Pots fer servir aquest html:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest és un bloc preparat per fer servir Gravatar. Per fer sortir el teu avatar als comentaris, sisplau registra't a Gravatar.