Des de L’H Espai de Debat, aquest juliol continuarem recomanant-vos articles per llegir davant el futur post-pandèmia (tot i saber que tal futur no començarà definitivament fins que no tinguem una vacuna). Us agraïm tots els missatges felicitant-nos per la iniciativa i us emplacem a que també ens seguiu recomanant articles vosaltres també.
Per llegir els “Missatges des del confinament de L’H Espai de Debat” previs a juliol, podeu clicar aquest enllaç: lhespaidebat.com/2020/04/03/missatges-des-del-confinament-en-constant-actualitzacio
6 de juliol
“Avui us recomanem un article molt planer de llegir sobre una realitat sobrevinguda per la pandèmia. Es tracta de l’ingent ús de les videotrucades, de les video conferències, dels Zoom-Jitsi-etc.Tot i que en l’actual desconfinament s’ha reduït la seva importància, manté una certa presència i ha tingut i té conseqüències psicològiques, sociològiques, etc.
En molts casos, ha estat una garantia per reduir el distanciament social que provoca/va el distanciament físic al qual ens han obligat les autoritats polítiques amb l’aval sanitari, per contenir el virus. També ha generat crítiques sindicals sobre un cert abús, debat acadèmic, laboral i polític sobre els pros i els contres que té, i avisos de la professió psicològica.
Us recomanem doncs un breu reportatge d’Albert Molins amb l’anàlisi i opinió d’una psicòloga i pedagoga, d’un tecnòleg i educador, i un antropòleg en que tracten amb coneixement acadèmic aquest fenomen social.
Article publicat al diari La Vanguardia (disponible encastellà): https://www.
El segon article que recomanem és sobre quelcom que ha passat desapercebut: la iniciativa Great Reset (Gran Reinici) del Fòrum Econòmic Mundial que es reuneix a Davos cada any. En parla l’expert en tecnologies de l’informació i la comunicació (TIC) i consultor polític Antonio Gutiérrez-Rubí.
En aquest article, l’autor explica que en aquests fòrums de debat hi ha un dilema: o s’escull anar cap a la nova normalitat (que té un biaix nostàlgic) o resetejar el sistema polític i econòmic (que va més al fons). A Davos, parlen de reiniciar. Ell, com a expert en comunicació política, ens avisa de que les paraules “recuperació” i “reconstrucció” no són innòcues i tenen conseqüències diferents, i els polítics i polítiques usen un o altre concepte segons el que pretenguin fer i el món que s’imaginin de cara a un futur. Alhora, apunta algunes dades importants com el biaix reaccionari de part de la societat europea per nostàlgia al món anterior (una UE forta i de pes al món internacional? un Estat del Benestar en expansió? nacions ben teixides? feina fixa i digne?), segons un estudi del 2019 de la Fundació Bertelsmann.
Article d’opinió publicat a La Vanguardia: lavanguardia.com/
A continuació us enllacem aquest estudi, al qual fa referència l’autor de l’anterior article, i que indica la por al futur i el record idealitzat del passat de bona part de la ciutadania europea, i que apareix en totes les franges d’edat del sexe masculí, i en que culpen a la immigració d’aquest deteriorament. Com a resum, us deixem aquesta dada: El 67% dels europeus i europees enquestats creia que el món anterior era millor a l’actual i al que preveuen per un futur.
Informe “The Power of the Past” (El Poder del Passat) sobre les opinions polítiques dels/les europeus/es (només en anglès): eupinions.eu/de/text/
8 de juliol
Avui hem sabut que la mascareta serà obligatòria dur-la sempre al Principat de Catalunya. Els rebrots, la manca d’una vacuna i les mesures per evitar el contagi ens recorden que el problema sanitari no està resolt. Mentrestant el debat sobre el futur post-pandèmia continua oferint-nos molts bons articles.
D’entrada us recordem que demà tenim una cita amb la Milagros Pérez Oliva a les 18:30h a través del programa Zoom per parlar precisament de sanitat; hi podreu accedir clicant aquest enllaç: bit.ly/LHespai090720.
Avui us recomanem un article de l’economista Guillem López Casasnovas, en el qual defensa construir una política i una economia nova, i no renovada; sempre i quan mantinguem allò que ja funciona bé, i en base a un anàlisi racional del passat. Amb el seu estil característic, ponderat, recrimina aquells que volen construir una nova normalitat però que en el fons volen tornar a la normalitat de sempre. I ho fa apostant per l’ecologia, el reforçament de l’estat del benestar i un consum no patològic.
Article publicat al diari El Periódico: elperiodico.cat/ca/opinio/20200626/transitar-no-tornar-per-guillem-lopez-casasnovas-8015678.
Per tal d’engrescar-vos a estar presents a la video conferència de demà, us volem adjuntar un article del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) que presenta l’estudi que han fet tots els col·legis professionals de metges del país per reformar el sistema sanitari català, basat en allò que han après havent gestionat la pandèmia en el seu punt més crític.
Article del web del COMB: comb.cat/cat/actualitat/noticies/noticies_fitxa.aspx?Id=KRBdQ0qG3VNHrRtNv4Ta%2bA%3d%3d
A continuació us enllacem aquest estudi:
Informe del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya: comb.cat/Upload/Documents/8878.PDF.
13 de juliol
Comencem la setmana recomanant-vos un article de l’economista i periodista Jordi Goula, en que es queixa de la manca d’informació clara, veraç i contrastada sobre els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO). “Qui ha cobrat?” es pregunta en l’article. “Ningú ho sap” ens explica. Sempre, des de la defensa dels ERTO com “una salvació d’un bon feix d’empreses i de molts llocs de treball”, Goula indica que no pot ser que cap dels actors socials, polítics i econòmics, inclòs el Ministeri de Treball, i que ha consultat, li aclareixin aquest dubte. “Això no és de país desenvolupat” rebla al final de l’article.
15 de juliol
Aquest dimecres us recomanem dos articles de finals del mes passat i que voldríem compartir-los avui per una lectura més serena ja que parlen de qüestions de fons.
El primer article d’anàlisi i opinió és de Pascal Boniface, politòleg especialitzat en Relacions Internacionals i actual director del prestigiós Institut de Relacions Internacionals i Estratègiques de París. En aquest, es pregunta pel paper dels rics durant la pandèmia del nou coronavirus, en que multimilionaris com Jeff Befos (Amazon) “els ha crescut la seva fortuna”. També es pregunta pel seu rol en el futur de la democràcia, ja que indica que “és una oligarquia que és veu emancipada de les masses anònimes” i que en alguns casos té actituds de beneficència i caritat com “Bill Gates finançant la Organització Mundial de la Salut (OMS)” però en d’altres és purament egoista, com “Elon Musk volent habitar a Mart (…) per evitar les guerres i la desaparició dels recursos terrestres”. En tot cas, ambdós actituds volen “una massa anònima sotmesa als seus designis”.
Article publicat al diari La Vanguardia: pressreader.com/
Daniel Innerarity ens escriu el segon article d’opinió que recomanem avui. Innerarity és un dels millors politòlegs experts en Filosofia Política de la Península ibèrica, i en aquest article ens indica 12 punts de fons, i a tenir en compte davant de la pandèmia amb frases que van més enllà dels tòpics com aquesta: “en una crisi surt el millor i el pitjor de l’ésser humà, diu el sentit comú, però el que més apareix és allò regular”. Un article per reflexionar. Us el recomanem de bon grat.
Recordeu fer cas de les indicacions sanitàries i polítiques, sobretot als tres barris més afectats de la nostra estimada ciutat de L’Hospitalet de Llobregat, ja que encara no tenim vacuna.
20 de juliol
Des de l’entitat seguim enviant articles per reflexionar recopilats al nostre web: bit.ly.
Avui dilluns, comencem la setmana, tornant a recomanar-vos alguns articles. El primer article d’anàlisi i opinió és de Lourdes Parramon. La mediadora i advocada, i també cap de Relacions Internacionals, Visibilitat i Participació de l’Oficina Antifrau de Catalunya, ha volgut centrar la mirada en quelcom que li ha preocupat sempre: l’augment de la generació de residus, que en plena pandèmia podria semblar que s’havia aturat.
En aquest article d’opinió ens recorda una directiva europea que prohibia els plàstics d’un sol ús (no tot són males notícies). Per a continuació, tractar com està aquesta qüestió en plena pandèmia. En l’article aporta algunes dades i dinàmiques interessants de recordar: “el 2050 hi haurà més plàstics que peixos (segons dades del Parlament Europeu)”, “si alguna cosa delata la crisi del Covid-19 és la fragilitat dels esforços comunitaris davant els interessos corporatius i la connivència dels poders públics”, i ens recorda la batalla dels informes tècnics i científics que no sempre són tan neutrals i honestos com haurien de ser, “L’American Progressive Bag (una associació d’industrials del plàstic) es val de thinks tanks (fundacions de pensament i idees) per realitzar informes (…) que desacreditin a d’altres informes (aquells que indiquen que el virus es traspassa a través dels plàstics)”. Un article profund sobre la batalla del plàstic en plena pandèmia, quan ens podríem pensar que el seu ús s’havia reduït.
Article publicat al diari Ara (en forces ocasions cal registrar-se per accedir a forces continguts): ara.cat/opinio/
Joschka Fischer és el següent articulista de luxe que recomanem. Va publicar un article per parlar sobre “la triple crisi” que comporta la pandèmia, exposant que “les mesures de confinament estricte i total (…) només es donaran en casos excepcionals (…) perquè les autoritats sanitàries i polítiques ja n’han après del primer gran brot (…) i usaran elements com el teletreball, la mascareta, el distanciament físic (…) per resoldre la segona fase de la pandèmia” en la que ja estem inserits al nostre país.
L’ex ministre d’Exteriors i ex vicecanceller de la República Federal Alemanya també usa aquest espai d’opinió per atacar al president nord americà Donald Trump, considerant-lo un factor negatiu afegit a “l’efecte desestabilitzador d’aquesta triple commoció sanitària, socioeconòmica i geopolítica” i recomana el vot pel candidat del Partit Demòcrata Joe Biden.
Article publicat al diari Ara: ara.cat/opinio/
I no ens voldríem oblidar de la cultura, del sector cultural, de les indústries culturals i els grups amateurs, de la dansa, de la pintura, del teatre, etc. És per això que us recomanem l’article d‘Anna Gener, que recorda com la cultura ha estat un bàlsam durant el confinament però que en el desconfinament (i més ara amb les mesures estrictes que ha engegat la Generalitat per reduir la corba de contagis que torna a incrementar-se de forma potent) ho té difícil per aixecar el cap. És per això que reclama que “els espectadors, els assistents a concerts, els visitants dels museus, …, tenim la responsabilitat de contribuir a la viabilitat econòmica dels projectes culturals”, i per això proposa, per exemple, que “es pagui per continguts culturals que es posin a Internet” (tenint en compte que aquest tipus d’accés a la cultura ha augmentat pel confinament).
Article publicat al diari El Periódico (article només disponible en castellà; en ocasions t’has de registrar al web per accedir als articles): elperiodico.com/es/
23 de juliol
Avui dimecres, comencem per recomanar-vos un breu article d’anàlisi i opinió de l’investigador d’IsGlobal, Antoni Trilla, en el que reclama “una sortida conjunta (als nous rebrots del nou coronavirus)” .
El catedràtic de Salut Pública de la UB, assessor del govern català i espanyol, i metge i cap de Medicina Preventiva de l’Hospital Clínic de Barcelona, ens parla del terme “fatiga pandèmica” per explicar la situació de cansament social i del personal sanitari amb la qual hem sortit de la primera fase de contagi i iniciem aquesta segona fase. Un article en que reconeix que “la incertesa”, l’aplicació “de mesures no fàcils d’acceptar” i “la rapidesa” són elements claus i que hem d’acceptar, per tal de poder contenir aquests nous rebrots.
En un altre article, el doctor Antoni Trilla és crític amb les mesures preses al Segrià i considera que “el model a seguir és el de l’Hospitalet de Llobregat” on s’han detectat el perfil social dels contagiats (els més joves) i “s’han tancat els seus principals espais de contacte i trobada”.
Article publicat al diari La Vanguardia (fotografiat a baix, i en castellà a PressReader): www.pressreader.
Un dels nostres conferenciats habituals, el catedràtic de Dret Constitucional de la UB, Xavier Arbós,va realitzar unes esmenes interessants a la justificació jurídica de les mesures aprovades pel Departament de Salut i pel Departament d’Interior del govern català per evitar que s’incrementés la transmissió comunitària a la comarca del Segrià i municipis propers, i s’obrís a tot el país. Es tracta de la Resolució INT/1607/2020, de 4 de juliol, per la qual s’acorda restringir la sortida de persones de la comarca del Segrià, i de la Resolució SLT/1608/2020, de 4 de juliol, per la qual s’adopten mesures especials en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 a la comarca del Segrià.
Tot recordant els mecanismes que havien possibilitat un tancament perimetral a Igualada abans de l’Estat d’Alarma en la primera fase de contenció del contagi del Covid-19, indicava que en aquesta ocasió, les resolucions aprovades i executades pel govern català haurien d’haver estat més ben redactades, tot i la urgència del moment, “amb major seguretat jurídica”, tal i com es va fer a la Conca d’Òdena. Uns errors (“principi de legalitat no esclarit”, l’ús del terme recomanació i no imposició, etc.), alguns dels quals en la resolució del 18 de juliol ja s’esmenarien. Un article per aclarir si la Generalitat pot fer quelcom més que “recomanar” o no, si “un jutge ha de validar les mesures” o no, i altres preguntes que s’han fet darrerament en l’espai mediàtic.
Article publicat al diari El Periódico (darrerament t’has de registrar a la majoria de diaris per tal de visualitzar-los): elperiodico.
27 de juliol
“Benvolgut/da sòci/a, simpatitzant o amic/ga,
De fet, voldríem esmentar que avui és el primer dia de la darrera setmana que us recomanem articles d’anàlisi i opinió davant aquest món pandèmic, els enviem al Whatsapp dels socis i sòcies que no tenen correu electrònic i els publiquem al web. Ens ha satisfet llegir molts comentaris celebrant la iniciativa d’enviar-vos aquest seguit d’articles, la qual cosa, ens ha engrescat a continuar la tasca. Moltes gràcies.
En aquesta ocasió us recomanem tres articles d’opinió publicats al diari El Públic.
Carbonell detesta que el tractin de “catastrofista” i recorda que ell només analitza “els diferents escenaris”, on inclou també “els pitjors possibles” i és en aquests on ens avisa que “si no hi ha menjar per tothom, (…) hi haurà canibalisme, com ja s’ha vist en altres èpoques de la història”. És per això, que durant l’entrevista també indica que “potser (…) anem cap al caos”.
En una entrevista molt ben feta, el catedràtic de la URV opina que “el problema és que hem fet malament la globalització. No és una globalització social sinó dirigida per classes extractives. Per això tendeix a la uniformització del planeta quan el que cal és mantenir i integrar la diversitat”.
Article publicat al diari El Públic: https://www.publico.es/public/
A continuació, us recomanem dos articles que complementen aquestes reflexions de qui va dirigir l’excavació més important de la Península ibèrica.
Per una banda, un article curt del psiquiatra Joseba Achotegui, que, tot explicant-nos una anècdota, ens vol fer adonar de com amb la pandèmia s’ha adonat de que els nous catalans, els nouvinguts, “si no estan arrelats” i integrats en la societat, “tenen majors problemes per informar-se” i actuar en conseqüència.
També ens recorda com els immigrants són els que “fan les feines més precàries (i de cura)”, i aprofita per reclamar la regularització de tots aquells i aquelles que no tenen papers, ja que a més, això ajudaria a les arques públiques, per amb sarcasme (i davant el debat entorn el contracte amb Ferrovial del Departament de Salut), afegir que així “podríem contractar més rastrejadors/es”.
Article publicat al diari El Públic: blogs.publico.es/
Per acabar les nostres recomanacions, us emplacem a llegir un article del catedràtic de la UPF i expert en polítiques públiques i desigualtats socials, Vicenç Navarro. En aquest article, el professor, ens recorda les dades més importants sobre l’evolució de la pobresa a l’Estat espanyol i les causes d’aquesta. Com és habitual en ell, un article demoledor, per gaudir d’un bon anàlisi, amb propostes i comparacions que ens fan recordar el per què hi ha diferents Europes: “a Suècia (…) hi ha major poder sindical (…) que a Espanya (…) i això es nota en la legislació laboral”.
Article publicat al diari El Públic: blogs.publico.es/
29 de juliol
Voldríem recordar-vos que aquesta setmana és la darrera que enviem articles als socis, sòcies i simpatitzants, sobre la pandèmia i el món que ens està quedant; així com propostes de cara al futur i de fons, i que us recomanem.
A l’agost l’entitat tanca el local, no realitza activitats i fa vacances, però per caràcter d’urgència, i amb un títol que indiqui la importància, podeu enviar missatges a l’entitat al correu espaidebat@gmail.com.
També us voldríem indicar que fa quatre dies que ens ha entrat un virusi rebreu correus que no són de L’H Espai de Debat tot i que així ho semblin. No obriu els enllaços que hi hagi perquè pot ser un cas de “pishing”. En tot cas, ja hem resolt el problema canviant la contrasenya del correu de l’entitat.
Avui dimecres us recomanem tres articles encarats a tenir més eines per encarar aquest desconfinament amb major seguretat.
Comencem amb els dubtes, les confusions i les informacions errònies sobre els tipus de mascaretes que hi ha per ajudar a evitar el contagi. En alguns tipus de mascaretes, les blaves, “la persona que si porta la mascareta si pot ser contagiada si l’altre no en du”, a diferència de les blanques, tal i com indica l’equip de redacció del diari La Vanguardia en l’article recomanat.
En aquest, es parla de que Madrid és la única Comunitat Autònoma de l’Estat espanyol que no obliga/va a dur mascaretes a l’aire lliure als seus conciutadans. Això a partir d’ahir, hem d’indicar, que ja ha canviat.
Article de La Vanguardia (disponible només en castellà): lavanguardia.com/
En el segon article que us recomanem, realitzat per la Redacció del diari digital Vilaweb, ens fan un seguit d’indicacions per tal d’evitar el contagi del virus en qüestió en les trobades socials lúdiques. De fet, en l’article es recorda que “la majoria de contagis d’aquestes darreres setmanes han estat reunions entre familiars i amics”.
Article a Vilaweb: vilaweb.cat/noticies/
En un altre article de l’equip de redacció de La Vanguardia es parla de les conseqüències físiques que ha comportat el confinament. Les dades indiquen que “un 44% dels ciutadans de l’Estat espanyol han vist com s’han engreixat durant el confinament” a causa de “l’ingesta superior d’alcohol i sucre i la falta d’exercici físic”.
Article publicat a La Vanguardia (només disponible en castellà): lavanguardia.com/vida/
Esperem que us hagin agradat aquestes informacions i aquests consells, en un moment, on sembla que tornem a aplanar la corba de contagis, després d’una segona fase de rebrots que ens ha recordat que no hem de baixar la guàrdia.
31 de juliol
“Benvolgut/da sòci/a, simpatitzant o amic/ga,
Des de l’entitat us recordem que hem recollit tots els articles recomanats en aquest enllaç: web.
Com us hem anat avançant, aquest és el darrer correu de l’entitat L’H Espai de Debat abans de l’estiu, amb els darrers articles recomanats. A l’espera d’acabar de resoldre el problema amb el virus avui mateix, com us vam comentar aquest dimecres, no obriu cap més correu electrònic de l’entitat fins al setembre. Al setembre, l’entitat reobrirà el local, reprendrà l’activitat i reactivarà el butlletí electrònic; llavors ja podreu seguir llegint els nostres missatges.
Avui divendres us recomanem els darrers articles. Comencem amb un article d’anàlisi del mes de juny, amb perspectiva de gènere, redactat a dues mans per Laura Aznar i Laia Soldevila, periodistes del setmanari digital El Crític.
Un breu reportatge on se’ns recorden dades, que potser ja hem escoltat o llegit, però que és de rebut recordar: “totes les dades (començant per les del World Economic Forum) confirmen que les dones són les que més han patit els efectes de la pandèmia”, “bona part (dels professionals) que estan al capdavant i a la rereguarda de l’emergència sanitària són dones”, i “(les trucades per violència de gènere) van augmentar un 88% (durant el confinament)”.
A aquesta recomanació, us afegim un altre article que us recomanem i que també es centra en les dones. El periodista Albert Castellví i Roca ens fa un resum de les conclusions del Consell Audiovisual de Catalunya sobre la presència de les dones en tota la pandèmia a nivell de presència als mitjans públics del país. Per obrir boca: “Les dones expertes perden presència televisiva arran de la pandèmia”, “només un 28,7% dels experts consultats als informatius de TVC en Covid-19 van ser dones”, i “només a l’hora de recollir vivències personals es dóna més veu a les dones”.
Article publicat al diari Ara: ara.cat/media/cac-
Avui també us recomanem aquesta notícia publicada per la redacció del diari Social.cat: “La pobresa infantil a Catalunya segueix en augment i ja arriba al 31%”. Un breu reportatge sobre la situació de la pobresa infantil, en que l’ONG Save the Children “adverteix que quatre de cada deu famílies monoparentals, i un 31% dels menos de 18 anys, a Catalunya, estan en risc de pobresa”.
Un article on s’indiquen dades tan interessants, sobretot perquè expliquen, en part, el baix nivell de natalitat del nostre país: “el cost mínim per poder criar un infant en condicions dignes (segons Save the Children) a Catalunya és de 626 euros mensuals”.
Article publicat a Social.cat: social.cat/
Una entrevista que ens situa, més enllà de les bones notícies del ritme de les investigacions i proves, en quina fase estem pel que fa als avenços científics per fer front a aquest nou coronavirus a nivell planetari.
Cal recordar que a l’entrevista es parla del que es coneix ara mateix. Cal indicar que les dades, informes i conclusions dels experts i expertes també han anat variant davant les noves evidències; com és lògic i pertoca a l’activitat científica. I també es canvien les recomanacions i les conclusions arran dels canvis que s’han produït pel que fa a les actituds de la ciutadania (de forma simple: major precaució de la gent gran, menor sensació de risc del jovent). Com bé recorda l’epidemiòleg referent del govern espanyol, Fernando Simón: “els nous contagis (a diferència del que passava abans) s’estan produint sobretot entre persones menors de 40 anys”.
Per acabar, us volem recomanar aquest reportatge del periodista Roger Tugas sobre les grans empreses i multinacionals, que s’han beneficiat de la situació de pandèmia. Tot i que molts experts parlen de que “cal actuar ràpid” davant una pandèmia, i això és cert, l’article, molt ben documentat, ens recorda una altre cara de la moneda de la celeritat: “La urgència per fer front a la pandèmia del coronavirus ha trastocat les regles bàsiques de la contractació pública, generalitzant les adjudicacions a dit pel tràmit d’emergència”. Com en les crisi anteriors, la crisi econòmica generada pel SARS-COVI-2, que venia precedida per una regressió econòmica anterior, també ha tingut una classe alta empresarial que se n’ha en sortit molt bé. Cal indicar que no tots els grans empresaris els ha succeït el mateix: Inditex ha tingut una baixada d’ingressos forta per la falta de consum.
Reportatge de Nació Digital: naciodigital.cat/
Recordeu que per llegir tots els articles que us hem anat recomanant podeu clicar aquests enllaços:
Tots els missatges durant el període de confinament: lhespaidebat.com/2020/04/03/
Tots els missatges del mes de juliol (durant el desconfinament): http://lhespaidebat.com/2020/
Molt bon estiu.
Una abraçada”,
