Aquestes setmanes de confinament per la crisi sanitària, l’entitat L’H Espai de Debat (Tres Quarts per Cinc Quarts) estem enviant una nota informativa de tant en tant als nostres socis, sòcies, simpatitzants i amics/gues des del butlletí electrònic de l’entitat.
En aquesta publicació del web de l’entitat anirem actualitzant els missatges que hem fet arribar a través del butlletí i les xarxes socials de l’entitat. I us engresquem a que afegiu el vostre correu electrònic al butlletí (cliqueu aquest enllaç per fer-ho) per rebre tots els correus de forma instantània.
Si vols llegir un article a part que vàrem enviar, per haver hagut de suspendre per l’estat d’alarma les concentracions a l’Acollidora pels drets de les persones refugiades, clica aquest enllaç: lhespaidebat.com/2020/04/03/poema-de-joana-raspall.
Missatge del 30 de març:
“Benvolgut/da sòci/a, simpatitzant o amic/ga,Aquests dies de confinament, des de l’entitat hem pensat en enviar-vos una nota informativa de tant en tant per tal de fer-vos més lleugera la situació.
Comencem per adjuntar-vos l’enllaç de YouTube a tots els actes i activitats que hem realitzat des de l’entitat (L’H Espai de Debat / Tres Quarts per Cinc Quarts) i que s’han gravat i penjat en obert. Per tal de que, ara que sembla que tenim més temps, pugueu poder tornar a gaudir d’alguna de les conferències que hem fet. Aprofitem per agrair a tothom que ha assistit i/o participat en aquests actes i per tant, ens ha ajudat a créixer com a entitat.
Podeu clicar aquest enllaç, on us aniran apareixent de cop tots els vídeos: youtube.com/watch?v=
Missatge del 3 d’abril:
“En aquesta ocasió, us recomanem la lectura d’un article d’El Periódico sobre un cas que ens fa veure la millor cara de l’ésser humà, que també es present en situacions de crisi com l’actual. Un exemple de com la solidaritat va i torna: elperiodico.cat/ca/societat/
Missatge del 7 d’abril:
“Avui dimarts, us recomanem la lectura d’un article del diari La Vanguardia (publicat únicament a l’edició en castellà) de l’historiador israelià Yuval Harari, molt conegut per ser l’autor d’un llibre èxit de vendes: “Sàpiens: una breu història de la humanitat” on es traspua el seu especial anàlisi general tan característic: lavanguardia.
En destaquem aquestes frases: “Tota crisi és també una oportunitat” i “triar la desunió no només prolongarà la crisi, sinó que probablement donarà lloc a catàstrofes encara pitjors en el futur”.
Missatge del 9 d’abril:
“Tal i com us vam dir aquests dies de confinament, des de l’entitat hem pensat en enviar-vos una nota informativa de tant en tant per tal de fer-vos més lleugera la situació.
Avui dijous, us recomanem de forma excepcional, dues lectures, per aquesta Setmana Santa. Esperem que passeu aquestes festes confinades de la millor forma possible.
Ens ambdós articles es parla de la fractura digital, de la divisió entre persones que s’han quedat en el marc analògic i persones amb capacitats i usos constants del món digital. La coneguda també com a bretxa digital.
Aquests dies de confinament i pandèmia hem pogut comprovar al nostre entorn les dificultats d’una part del sector educatiu, famílies amb pocs recursos digitals, per seguir les activitats que el professorat està enviant per via telemàtica (i telefònica al adonar-se de que no hi ha retorn). Aquest repte però ve de lluny. En el primer article que us recomanem llegir, hi escriu la doctora en Educació i Psicologia Catherine L’Ecuyer (la podeu seguir a Twitter:@catherinelecuye). Un article de gener, abans del primer brot de coronavirus a Wujiang (Xina), sobre el que explora el marc general d’aquesta problemàtica educativa, que ara és un tema més punyent.
“Molta força en aquests moments tan complicats.”
Missatge del 14 d’abril
“(…) Esperem que hàgiu passat una bona Setmana Santa, en la mesura del possible.
En aquesta ocasió us recomanem un article que ha publicat el nostre estimat company de la Junta de l’entitat, Jordi Font: grupproleg.wordpress.
Aquest mes i escaig de confinament de ben segur que heu escoltat que després d’aquesta quarantena global “canviaran moltes coses”. En Jordi també ho creu. En destaquem dues frases que així ho expliciten: “L’endemà d’això serà diferent, (…) sobretot ho serà perquè nosaltres serem diferents”, “per primer cop, tots els humans tenim alhora la mateixa vivència, estem passant la mateixa por, estem patint el mateix dolor.” Us engresquem a llegir-ho i reflexionar-hi.”
Missatge del 16 d’abril
“Durant la Setmana Santa us vàrem enviar dues lectures sobre la fractura digital: La divisió social basada en la desigualtat (en la capacitat o incapacitat, en l’accés o no disponibilitat) d’ús de les tecnologies i aplicacions digitals. En un món escolar/educatiu que s’ha hagut d’adaptar més ràpid al món digital per la situació de confinament, aquesta diferent habilitat familiar està sent un impediment educatiu per a moltes famílies.
El nostre company, assessor educatiu i soci de l’entitat, Xavier Aragay, ens va recomanar el seu bloc sobre Innovació Educativa per ampliar les lectures de la Setmana Santa. I per entendre i explorar el canvi educatiu, que s’estava gestant abans d’aquesta crisi a l’entorn de l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, i que aquesta pandèmia ha accelerat.
– Sobre el canvi d’època que s’albira (del seu bloc): bit.ly/2KaXa8Y.
– Sobre les noves eines per adaptar-s’hi (del seu bloc): bit.ly/2wJjhA9.
Esperem que sigui de força ajuda per aquests pares, mares i tutors/es, i professorat, que esteu dedicant temps extra a tirar endavant amb l’educació de les noves generacions.”
Missatge del 17 d’abril
Avui, i de cara al cap de setmana, us recomanem dos articles de diferent temàtica.
L’un, és una columna al diari Ara en que es reflexiona sobre el paper de la vellesa en la nostra societat. Està escrit per la sociòloga i referent feminista Marina Subirats, ponent que hem tingut la sort de poder escoltar en alguna de les conferències que hem organitzat.
L’altre, és un breu reportatge del periodista Xavier Aldekoa a La Vanguardia sobre la situació a l’Àfrica.
El 14 de febrer va arribar el primer cas d’infectat per COVID-19 a la zona més pobre del Planeta, en concret a Egipte per part d’un no egipci. Abans havia arribat a Àsia, Europa, Amèrica i Oceania. Fins el 28 del mateix mes no va arribar a l’Àfrica subshariana (a Nigèria) també per part d’un estranger. Però no es fins fa unes setmanes que la situació s’ha agreujat fortament; tot just ara que l’Organització Mundial de la Salut havia anunciatl’eradicació de l’Èbola a la República Democràtica del Congo.
– Article de Marina Subirats replicat a Pròleg: bit.ly/2z3Oa2Z.
– Sobre el que està passant i podria succeir a l’Àfrica: bit.ly/2xBDx7j.”
Missatge del 20 d’abril
“Des de l’entitat continuem enviant-vos algun/s article/s per reflexionar durant aquesta quarantena.
Avui us recomanem dos articles de diferent temàtica.
L’un, és una columna al diari El Periódico del nostre economista de capçalera, i conferenciant habitual, Anton Costas. En que explica quines febleses teníem com a societat espanyola del benestar i que la crisi del COVID-19 ha fet aflorar amb més virulència, en especial el treball precari de molts professionals dels serveis essencials, i proposa algunes polítiques per millorar la seva situació i del conjunt de l’estat espanyol.
L’altre article l’ha escrit el consultor en Innovació Estratègica d’empreses i emprenedoria, Xavier Marcet, a l’especial Diners de La Vanguardia (en paper). Un article que reflexiona sobre el futur, recordant els models organitzatius que no s’estan adaptant a la crisi i diferenciant paraules i rols que cal aclarir en qualsevol model d’organització. Tot assenyalant els comitès plens d’ocurrències i els que no saben distingir entre expertesa i saviesa.
– Article sencer penjat al nostre web: lhespaidebat.com/2020/04/
Us volem recordar que al web de l’entitat, estem recopilant tots els missatges que aquests dies us estem enviant, perquè els pugueu compartir als vostres amics/gues i coneguts/des: bit.ly/2xEtOwV“.
Missatge del 22 d’abril
“Des de l’entitat continuem enviant-vos algun/s article/s per reflexionar durant aquesta quarantena, que com bé sabeu, estan recopilats al nostre web en aquest enllaç: bit.ly/2xEtOwV.
Aquest dimecres us recomanem un article de Xavier Arbós sobre la llibertat d’informació arran de la polèmica sorgida per una pregunta del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) i que ha publicat en format columna a El Periódico. L’article parla de les “fake news”, una temàtica que ha tractat molt l’entitat (tant a la primera edició de la Lliga de Debat L’H com en varis actes).
Ja que en Xavier Arbós ha estat conferenciant nostre en vàries ocasions us enllacem també algunes cròniques dels actes en que ha estat ponent per si les voleu rememorar (cliqueu a les paraules blaves): Cicle Pell de Brau i Presentació del llibre Catalanisme, 80 mirades.
I també us engresquem a llegir un article dels companys i companyes de Política & Prosa escrit a tres mans per dos politòlegs, Ismael Blanco i Ricard Gomà, i un geògraf, Oriol Nel·lo. Un article ampli i profund sobre els possibles escenaris de futur (autoritarisme o solidaritat), tot analitzant la solidaritat ciutadana i les necessitats i febleses de la nostra societat davant les crisis.
Des de l’entitat seguim enviant articles per reflexionar durant aquesta quarantena recopilats al nostre web: bit.ly/2xEtOwV.
Darrerament s’està utilitzant el concepte “pla de desconfinament” per parlar de la tornada a la “normalitat”. En aquest retorn, de caràcter previsiblement esglaonat i progressiu, també hi poden tenir un paper central les noves tecnologies; tal i com ha passat durant el confinament, en que part de la població no digitalitzada s’ha abonat al seu ús.
En aquest reportatge a El Periódico del periodista Carles Planas es tracta el rol d’aquestes noves tecnologies, en especial, d’aplicacions mòbil per controlar el contagi i creades pels governs. Tractant temes ètics i de Dret com la privacitat, i tot preguntant a experts en la matèria, ens alerta sobre les possibles invasions de la intimitat i ens tranquil·litza diferenciant el que pot passar en el marc de la Unió Europea tot comparant-ho amb alguns casos asiàtics on els estats han envaït la privacitat, la intimitat i les dades personals sense gaires fissures.
Parlant del futur, l’altre article que us recomanem l’escriu el periodista Miguel Ángel García a la secció de Negocis d’El País. L’autor explora de forma molt global i extensa quin pot ser el futur econòmic global post-pandèmia. Algunes de les seves reflexions estan basades en els efectes que va tenir un tipus de malaltia respiratòria provocada també per la família dels coronavirus (el SARS) i que ja va comportar estralls econòmics i canvis temporals de conducta social. L’article és molt recomanable.
– Article comentat: elpais.com/economia/
Missatge del 27 d’abril
El primer és un article escrit per Ruth Ferrero a El Periódico sobre la situació de les persones migrades. En la primera frase de l’article d’anàlisi i opinió ja se’ns indica el marc general de la problemàtica: “la qüestió de les migracions ha deixat de ser motiu per a portades de premsa”. També esmenta el cas de la regularització de persones sense papers de nacionalitat a Portugal.
– Article comentat (només disponible en castellà): bit.ly/2Sb37qQ.
Tot seguit, us recomanem un article publicat a la web de la xarxa associativa i de voluntariat de Catalunya, la Xarxanet, una web molt recomanable. L’article en qüestió és un reportatge de Marc Llanas en que s’ha entrevistat a diferents organitzacions no governamentals dedicades a la Cooperació al Desenvolupament (ONGD’s) i se’ls ha preguntat per si tenen majors dificultats per dur a terme l’ajut humanitari i la cooperació al desenvolupament (internacional, altrament anomenada “justícia global”), i també, per com ho estan patint els països empobrits.
– Article esmentat: bit.ly/2zqU1j5.
Missatge del 29 d’abril
– Article comentat: bit.ly/2KLrnf7
Tot seguit us recomanem una entrevista feta per la periodista Cristina Magdaleno pel diari Vilaweb a un dels màxims referents dels nous moviments socials i d’esquerres i un dels grans intel·lectuals del món: Noam Chomsky.
En aquesta entrevista, el pensador nord-americà es fixa en el sistema capitalista neoliberal, i ho fa sense escarafalls i amb claredat, com en aquestes afirmacions que destaquem: “els científics ja sabien aleshores que vindrien més pandèmies, probablement de la varietat del coronavirus”, “tot això que passa també ens podria portar a uns estats altament autoritaris i repressius”… Per a continuació centrar-se en Trump i les alternatives a favor d’una sanitat pública universal més forta.
– Article esmentat: bit.ly/2YneeAG.”
Missatge del 30 d’abril
“Hem pensat que de cara al llarg cap de setmana podíem recomanar-vos un article d’anàlisi i opinió de l’intel·lectual gallec i referent del moviment alter-globalització Ignacio Ramonet. Article que ha estat publicat en diferents mitjans: Le Monde Diplomatique en español -del qual ell n’és director, Nodal, Cubadebate, etc.
El professor Ramonet en aquest, ens fa una visió holística, general i profunda del que ha comportat l’aparició del nou coronavirus. És per això que l’article és dens: ens parla dels lideratges, del conflicte entre garantir la salut pública i reactivar la economia, dels “herois del nostre temps” (professionals sanitaris, etc.), del capitalisme digital que s’està reforçant, dels perills d’un futur en que creixi el racisme i el xovinisme, però també de les promeses de certs polítics de construir un nou món més just, ecològic, feminista. Tot fent referència, com és de costum en ell, en la solidaritat cubana i en la necessitat de la condonació del deute, sobretot dels països empobrits, tal i com reclama el mateix Papa Francesc. També té un apartat per parlar de les notícies intencionadament falses (“fake news”) i el seu paper en tot plegat. I una conclusió que engresca a la reflexió: tal i com deia un missatge que s’ha viralitzat, “no volem tornar a la normalitat, perquè la normalitat és el problema. <<La normalitat>> ens va dur la pandèmia.”
– Enllaç a l’article (només disponible en castellà): bit.ly/2YihEop.
– Si et vols descarregar l’article, clica aquest enllaç: tercerainformacion.es/
Salut i força. I bon Primer de Maig, Dia de la classe treballadora”.
Missatge del 4 de maig
“En aquesta ocasió us recomanem un dens reportatge dividit en setanta-cinc articles del diari El País on hi escriuen diferents referents, intel·lectuals i analistes de Catalunya, Espanya i el món com Gemma Galdón, Slalov Sizek, Yanis Varoufakis, José Mújica, Mireille Delmas-Marty, Margo Glanz, etc.
– Enllaç a l’article esmentat (només disponible en castellà): bit.ly/3dk5hN7.
I també us volem recomanar aquesta notícia de La Vanguardia redactada per Toni López i que ha estat publicada en altres mitjans, sobre la predicció que fa l’estudi de la Universitat de Tecnologia i Disseny de Singapur que conclou que fins l’agost el nou coronavirus continuarà contagiant a l’Estat espanyol. En el mateix, es parla de la possibilitat d’un rebrot.
Missatge del 6 de maig:
“En aquesta ocasió, us recomanem una entrevista amena i fàcil de llegir de Víctor Amela, publicada en un dels apartats més recomanables del diari La Vanguardia: la seva contraportada, “La Contra”. Una entrevista a una nova catalana, Pura Rojas, que en aquests moments, forma part de l’extensa xarxa de solidaritat del país que es reforça i reapareix en temps de crisi. Una nouvinguda que recorda el seu periple migratori, i que explica la seva tasca solidària en aquest període de crisi sanitària. Rojas s’ha posat a donar un cop de mà, com les seves companyes de l’associació de dones, amb seu a L’Hospitalet de Llobregat, Mujeres P’Alante.
A continuació, us recomanem un article sobre la situació de les violències masclistes durant el confinament. Un breu reportatge de la periodista experta en qüestions de gènere Joana Garcia publicat a Media.cat (l’Observatori Crític dels Mitjans). En l’article es recomana tractar aquesta xacra social amb “abordatges informatius en profunditat”, tal i com ens van comentar al curs que vam realitzar amb la UB sobre Violència de Gènere membres de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tal i com explica Garcia, la situació diferencial durant el confinament i l’Estat d’Alarma és que “les dones [es veuen obligades a] romandre als seus domicilis amb els seus propis agressors”. De fet, “hi ha hagut un augment de les trucades del 60% al telèfon d’atenció a la dona segons dades de l’Institut Català de les Dones.”
– Enllaç al breu reportatge sobre violència de gènere: bit.ly/2YFHeEi.”
Missatge del 8 de maig
El primer és un informe liderat per la Universitat d’Oxford (Regne Unit) que es titula “Will Covid-19 fiscal recovery packages accelerate or retard progress on climate change?” (“Els paquests de recuperació fiscal Covid-19 acceleraran o endarriran el progrés del canvi climàtic?”); en que ha col·laborat un membre de l’equip d’Agenda Pública, Lore M. Purroy. En aquest intenten esbrinar si són compatibles les mesures de creixement econòmic amb mesures per pal·liar els efectes del canvi climàtic. Cal recordar que després de l’anterior crisi econòmica es va acceptar <<l’augment d’emissions d’efecte hivernacle com a resultat del creixement econòmic que es produeix després d’una recessió>>.
Un estudi acadèmic en que han participat dos cents trenta-un experts en Economia de cinquanta-tres estats, incloent funcionaris de ministeris de finances; i en que es tenen molt en compte els estudis d’opinió. Sobretot, aporta conclusions sobre aquestes enquestes d’opinió pública i opina sobre quines polítiques públiques s’haurien de posar en marxa en aquesta etapa post-pandèmia i de “nova normalitat”: <<creació d’infraestructures d’energia neta, modernització de la eficiència energètica de les llars, inversió en educació i formació i inversió en capital natural i en Investigació i Desenvolupament d’energies netes>>. Un decàleg de mesures ecologistes i d’inversió pública, en la línia d’economistes referents per a la esquerra com el Premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz, que també participa en l’informe.
– Article d’El País que en fa referència: bit.ly/3dsErlI.
– Enllaç a l’estudi que han publicat (únicament en anglès): bit.ly/2zoWx9q.
I per aquells/es sòci/es que volen llegir més sobre un dels referents intel·lectuals del món d’aquesta època, Noam Chomsky, després de l’últim article que us vam recomanar, us adjuntem aquest article a l’apartat Cultura Inquieta del diari 20 Minutos en que hi ha frases tant demolidores i provocadores com aquesta: “Alemanya no pot ajudar a Grècia, però Cuba pot ajudar els països europeus”, “se sabia que hi hauria noves variants de virus del SARS (…) però a les multinacionals farmacèutiques no els interessava (investigar-ho) a nivell de beneficis econòmics”, “existeix la possibilitat que la gent s’organitzi (…), i cal (…) també davant el problema nuclear, el canvi climàtic…”
– Enllaç a l’article esmentat (disponible només en castellà): bit.ly/2L9MEPL.
I aterrant més a l’administració pública, el debat sobre l’eficiència i la eficàcia de la estructura burocràtica està a debat de molts analistes. En aquest article, Josep Maria Vilalta, expert en polítiques públiques, n’expressa la seva visió al diari Ara. La seva postura queda clara des del principi: “Disposem d’unes administracions anticipatives i proactives, que puguin atendre adequadament les demandes socials? Sincerament, crec que no”.
Missatge del 18 de maig
“La setmana passada no us vàrem enviar cap recomanació perquè us varem presentar la primera video conferència íntegrament per Internet que realitzarem des de l’entitat, amb el nostre economista de referència, Antón Costas. Per a més informació cliqueu aquest enllaç: bit.ly/2T1vEiU.
Per tant, se’ns han acumulat els articles per recomanar.
L’assessor internacional en comunicació política ens indica en l’article els elements clàssics d’un oxímoron (una paraula composta per dos mots que es contradiuen entre sí) i si cacen bé o no amb el nou concepte que ens està emmarcant aquesta nova etapa de desconfinament: “La Nova Normalitat”. Paraula que va encunyar el filòsof polític Paul Sailer-Wlasits el 2018 per definir el populisme i l’estil de l’Administració nord americana liderada pel controvertit Donald Trump. Un mot del qual hi ha múltiples articles d’opinió, també en el mateix diari que hem citat (de Jordi Llavina, Miquel Roca i Junyent, un lector, de fa temps de John Carlin, etc.). És doncs un nou concepte que hem pogut sentir primer al govern Torra i després al govern Sánchez, però que està a tot arreu.
Per altra banda, us afegim un nou article dels companys i companyes de la revista de pensament polític Política & Prosa.
En l’article que us recomanem, l’històric dirigent socialista i referent catalanista de Nou Cicle, Raimon Obiols, posa la mirada llarga per analitzar els tempos i la gestió política d’aquests. Tot intentant definir l’actual etapa històrica política global: “plena d’irresolucions”, de “situacions horriblement estables” i de “curt terminisme” en els esdeveniments polítics centrats en el que s’hi diu a les xarxes socials. Un escrit que fa un viatge en la història de la humanitat, viatge que el mateix article reconeix que apassiona a bona part de la societat.
I després de parlar de les conceptualitzacions i la qüestió històrica, us engresquem a llegir un article més centrat en la fase actual de desconfinament gradual. Aquests dies s’està posant sobre la taula el debat sobre si es podran (i s’ha de o no s’ha de) reobrir les escoles per acabar emocionalment i curricularment el curs, i també de les activitats extraescolars d’estiu d’educació en el lleure (casals, colònies, etc.). Tan a Catalunya, on l’educació en el lleure és un element bàsic del nostre país, com a Espanya, s’està debatent què fer amb aquest curs escolar i amb l’inici del següent.
La Fundació Rosa Sensat, que porta el nom d’una referent educadora i pedagoga del país, és un dels actors que ho està debatent. L’educador, psicòleg i periodista Jaume Funes, al web de la fundació, ha redactat una reflexió de tres articles sobre el futur de l’escola en que recorda la importància del/a mestre/a, aposta clarament per reobrir els espais escolars infantils, juga a provocar amb el concepte “guardar” els infants (que tan molesta als/es educadors/es de les llars d’infants), reflexiona sobre què és i què no és una bona escola, és positiu sobre la possibilitat que genera aquesta nova etapa amb aquest sotrac emocional per re dissenyar l’educació, i adverteix que la solució no s’ha de centrar en més plantilla i doblar aules; alhora avisa que un nou “curs mixt”, via telemàtica i presencial (com s’està parlant des del Departament d’Educació) ha de ser per un millor ensenyament i no només per una introducció de les noves tecnologies que faci que la classe sigui igual d’avorrida i poc fructífera (o al revés) com abans. Fa èmfasi sobre la bretxa digital de la qual ja us varem recomanar uns articles en anterioritat. I recorda els Plans de Barri i Plans Educatius d’Entorn que han estat poc desenvolupats, així com altres mancances educatives que s’han posat més en evidència durant aquesta crisi sanitària polièdrica. Una reflexió pausada per una lectura calmada.
– Tercer article: bit.ly/3e8aubh.
I ja que hem tractat el llenguatge polític, el nostre temps polític global contemporani i la escola, la nostra darrera recomanació és un escrit al bloc de l’associació Justícia i Pau, que parla sobre sanitat. En un apartat web es recopilen diverses experiències de la gent que ha estat (i encara està) al capdavant de la lluita contra la pandèmia i dels serveis essencials. Nosaltres recomanem l’article d’Eva Segura. En aquest article tan actual, es parlen d’autèntiques urgències: falta de material mèdic, sanitari i d’higiene, infrafinançament de l’Atenció Primària i del que ella entén com a problema d’hospitalocentrisme (una visió molt tancada i centrada en l’Hospital i poc potent a nivell de salut pública com a concepte més ampli i per tant més eficaç). Un escrit que deixa de banda els retrets i mira cap al futur.
– Article esmentat: bit.ly/2WKHG2J.”
Missatge del 20 de maig
“El primer article que us recomanem és una entrevista de Txell Partal a Ramon Brugada (@rbrugada), publicat a Vilaweb.
El cap de cardiologia de l’Hospital Trueta de Girona indica, en aquesta entrevista, que el col·lapse sanitari va arribar; i critica aquells que han dit que no. Recorda com ell mateix ha hagut de “buscar finançament per comprar respiradors, mascaretes, sistemes de protecció, etc.”. Tot i això, durant la entrevista al diari que aquesta setmana ha complert 25 anys, es centra en “la mortalitat de les patologies que no hem pogut atendre” que és la que li preocupa en un futur més immediat.
Alhora, el metge, critica l’actitud general dels polítics de no retractar-se quan s’equivoquen i canvien de decisions polítiques: “es veu que retractar-se en política és gravíssim”. A més, recomana que en casos com una crisi sanitària es posin sempre en el pitjor dels escenaris. Ell que és metge, sap que posar-se en la millor possibilitat “pot costar la vida als seus pacients”. També avisa que el desconfinament gradual s’està produint molt ràpid per anteposar la economia a la salut pública, i exposa que aquells professionals de la sanitat que estan avisant d’això, si s’equivoquen en un possible rebrot d’aquí unes setmanes, “millor per tots”.
– Entrevista esmentada: bit.ly/2ALxcYc.
El segon article que us recomanem tracta també del futur especialment sanitari, però no tan immediat. Explora doncs els diferents escenaris de desconfinament i “convivència amb el virus” i que dependrà de quan arribi la vacuna. El metge i investigador de la Universitat de Leicester i de la UOC Salvador Macip (@macips01) ens parla de diferents futurs “científicament possibles” i conclou en el seu article d’opinió a El Periódico, que sobretot “hem d’evitar triomfalismes prematurs” i també caure “en el pànic”. I com l’anterior metge citat, reclama “seny i prudència, perquè encara ens queda molt per fer”.
– Article esmentat: bit.ly/2LP4lEp.”
Article del 22 de maig
“D’entrada, us fem pal·lesa la nostra satisfacció pels més de vuitanta assistents en la primera video conferència que realitzarem des de l’entitat amb el nostre economista de referència Antón Costas i us emplacem el dijous 4 de juny a les 18:30h a connectar-vos per escoltar la conferència que hem programat amb Victòria Camps.
Durant aquesta setmana s’ha aprovat una pròrroga més de l’Estat d’Alarma, en que el govern ha justificat que és la única forma de “salvar vides” mentrestant hi ha part de l’oposició que li indica que s’està excedint amb les pròrrogues perquè aquestes vulneren drets fonamentals com els de manifestació i segons ells hi ha altres lleis que poden substituir l’estat d’alarma. En tot cas, la mortalitat segueix a la baixa però la possibilitat d’un rebrot com ha passat a Suècia, Hong Kong, Xina segueix recordar-nos a importància de seguir aplicant mesures per evitar el contagi.
A més, fa setmanes que el debat jurídic està ben viu entre associacions de Drets Humans, manifestants convocats per l’extrema dreta, concentracions de sanitaris a les portes dels hospitals, caps de les diferents policies, polítics i especialistes en Dret. Un d’aquests juristes, de referència per a la nostra entitat (que ha participat en actes que hem organitzat), és en Xavier Arbós.
En aquest article a El Periódico que us recomanem, també discuteix sobre els límits de l’estat d’alarma (i de l’estat d’excepció) i la necessitat d’un canvi constitucional si es vol trobar un encaix legal a la obligatorietat del confinament domiciliari, que és una mesura diferent a la de la limitació de la llibertat de circulació. També ens indica com està afectant tot plegat al dret a la participació política davant les eleccions gallegues i basques.
Per altra banda, us volem recomanar un seguit d’articles del professor Antón Costas, que va dur a terme ahir una excel·lent exposició, per si us heu quedat amb ganes de conèixer el seu anàlisi i opinió sobre d’altres matèries.
Articles del professor a El Periódico:
– Sobre realitat i optimisme; elperiodico.com/es/opinion/20200515/articulo-anton-costas-realidad-optimismo-hoja-de-ruta-salida-crisis-coronavirus-7963346?__twitter_impression=true
– Sobre el debat de la renda bàsica; elperiodico.cat/ca/opinio/20200424/article-anton-costas-renda-minima-permanent-i-garantia-docupacio-7939647
– Sobre la discussió política i educativa de si hem d’obrir escoles o no; elperiodico.cat/ca/opinio/20200508/article-anton-costas-urgent-reobrir-escoles-7955416.”
Missatge del 29 de maig
“Des de l’entitat seguim enviant articles per reflexionar durant aquesta quarantena recopilats al nostre web: bit.ly/2xEtOwV.
D’entrada, us emplacem el dijous 4 de juny a les 18:30h a connectar-vos per escoltar la conferència que hem programat amb Victòria Camps i poder participar-hi amb una pregunta o breu reflexió.
Avui, us tornem a recomanar un article d’anàlisi i opinió sobre el món post-Covid-19, en que estem reflexionant també amb les nostres video conferències. En aquest cas, és una columna d’opinió de l’economista especialitzat en medi ambient, i investigador de l’ICREA de la UAB, Jeroen C. J. M. van den Bergh.
En aquest article a El Periódico, l’economista desgrana un seguit d’impostos en matèria de fiscalitat verda, per tal d’aturar el cop social, econòmic i laboral de tenir aturada l’economia durant aquests mesos de confinament, i també per recuperar la importància d’atendre l’emergència climàtica, ara que els nivells de contaminació han tornat a abans de la crisi sanitària.
– Article esmentat: elperiodico.cat/ca/
4 de juny
“En aquesta ocasió, us recomanem tres articles.
Primer recomanem un article d’Itziar de Lecuona al diari El Periódico, que tracta sobre les mesures que estan prenent i descartant els governs, també per recomanació de la OMS, per tal d’usar la tecnologia per lluitar contra el nou coronavirus. Un debat sobre eficàcia, tècnica i ètica.
Després us recomanem un altre article d’Infolibre.Aquest, sobre la obertura de les escoles, del sociòleg Xavier Bonal, de qui ja hem compartit algun article anteriorment. És de rebut recomanar aquesta lectura en un moment on les reflexions que fa, estan molt lligades amb el moment actual, la obertura parcial de les escoles catalanes aquest dilluns en les regions sanitàries on l’afectació del virus i els riscos són menors, i el desconcertant setembre escolar.
-Article a Infolibre (en castellà): infolibre.es/
8 de juny
“D’entrada, us recordem les properes conferències que realitzarem també amb el programa Zoom: el dijous dia 25 de juny a les 18:30h sobre l’emergència social amb l’Enric Morist i el Felipe Campos i el 9 de juliol, l’última videoconferència del cicle “Més enllà del Covid-19”, també a les 18:30h i sobre la sanitat pública amb la Milagros Pérez Oliva.
Primer recomanem un article de l’historiador i periodista Jordi Amat, un jove pensador que ja vam convidar en un cicle de debats de l’entitat, que tracta sobre l’aznarisme, els poders fàctics i els interessos reals que s’amaguen darrere aquells que mobilitzen els sectors rics madrilenys a manifestar-se sense distanciament social suficient per criticar el govern Sánchez-Iglesias. Recorda com hi ha un poder polític i empresarial a l’entorn de la Comunitat de Madrid que va sorgir per “la privatització de les empreses públiques d’Aznar, intensificant una política estrenada pel felipisme de l’última època”. Un article brillant que indica quina és la batalla del poder que s’està brindant a sota mà.
– Article de La Vanguardia: lavanguardia.com/opinion/
Després us recomanem un article de l’actual ministre d’Universitats i un dels millors sociòlegs del país i d’Europa juntament amb Joan Estruch. Manuel Castells, deixa per un moment el vestit de ministre per realitzar la seva columna d’anàlisi i opinió com a sociòleg i brindar-nos un excel·lent article sobre la discriminació racial que hi ha als EUA i que ha fet mobilitzar a diferents moviments antiracistes i pels drets civils arreu del món, en ple confinament.
El professor justifica les seves conclusions basant-se en autors que han estudiat l’estigma que es manté en una societat com la nord americana on els negres van ser tractats no com a éssers humans per tal de mantenir el sistema esclavista que els va convertir en una potència econòmica. Una reflexió que ens fa mirar-nos davant del mirall i veure quina és la nostra història i sota quina violència s’han construit els estats moderns. Castells recorda que els saquejos que aquí ens frapan estan basats en un dels lemes que se senten pels carrers dels estats federats: “sense justícia no hi ha pau”.
-Article de La Vanguardia: https://www.lavang
“Avui, us recomanem una entrevista del periodista Juan M. Zafra al sociòleg pel canvi ambiental Jeremy Rifkin i que ha traduït al català el setmanari digital El Crític. En aquesta interessant conversa, Rifkin afirma que la pandèmia és producte del canvi climàtic. Una de les teories científiques que s’està barallant darrerament davant l’augment dels virus és la globalització econòmica i l’abaratiment del transport de persones aeri i marítim que ha comportat un ritme de circulació de persones disruptiu, ell n’hi afegeix l’escalfament global. Ell és un dels impulsors de la necessitat d’una revolució verda, una Green New Deal global, com s’ha parlat en alguns cercles del Partit Demòcrata dels EUA.
Parla d’extinció de la natura i de l’espècia humana si no treballem més fort pel canvi ecològic i atura les excuses de que no ho podem fer sense els EUA: “recordin que som una república federal i que molts estats estan creant les infraestructures per aquest canvi”. I tot i que pugui semblar el contrari, està esperançat amb les noves generacions.
Alhora, us enllacem un article del director de la revista Alternativas Económicas, a la qual estem subscrits com a entitat, Andreu Misé, periodista que ha participat en algun acte de l’associació.
En aquest article, el periodista econòmic reflexiona sobre el típic mantra de la esquerra “de fer una economia al servei de les persones”, incorporant també “el treball”, tal i com és habitual en la línia de la revista.
Explica la mesura de l’Ingrés Mínim Vital impulsada pel govern PSOE-UP que va en aquesta direcció i que s’està duent a terme a tot Europa. I va més enllà, exposant la proposta d’Oxfam de parlar d’una renda garantida que tregui de la pobresa a moltíssima gent.
També ens recorda el manifest de referents economistes mundials com Sachs, Galbraith i Piketty sobre el fet que “el treball no pot ser considerat només una mercaderia”. I ens parla de l’endeutament públic que està provocant tota la despesa pública per resoldre la crisi sanitària i pal·liar la crisi social, econòmica i laboral de l’aturada de la economia que estem patint. Per fer front a això informa de les propostes de la Plataforma per una Fiscalitat Justa en aquest sentit. Una editorial molt complerta, propositiva i plena de rigor.
– Article esmentat (disponible en obert i en castellà): alternativaseconomi
12 de juny
“En aquesta ocasió, repetim comunista d’opinió, l’economista de referència per l’entitat, Antón Costas, amb un article més esperançador.
N’Antón Costas ens il·lustra amb un títol ben clarificador: “Ara som un país més decent” davant el que al final ha estat l’aprovació més important de l’esquerra a nivell històric, tal i com ho definia fa uns dies el periodista català Enric Juliana. L’Ingrés Mínim Vital Permanent, finalment, ha rebut major suport parlamentari del que s’indica en l’article. Només Vox s’ha volgut desmarcar de la màxima unanimitat al Congrés de Diputats des de fa dècades. Com diu Costas, l’IMV era “la darrera pota del sistema de protecció social”.
15 de juny
“En aquesta ocasió, repetim analista. El periodista i historiador Jordi Amat, que va ser conferenciant d’aquesta entitat, ens parla de la reconstrucció post-pandèmia.
N’Amat fa referència al seu article a la comissió per a la reconstrucció del Congrés de Diputats de cara al que han anomenat “nova normalitat” i recorda les paraules del president de la comissió: “acord i consens”. Tot i això desconfia que siguin més que un discurs en un ambient polaritzat a nivell espanyol. Per altra banda, fa una mirada general a propostes d’associacions i a projectes similars en d’altres països, així com a la comissió parlamentària catalana pel 2022 en que ell n’és un dels membres experts.
Article esmentat a La Vanguardia: lavanguardia.com/
També us volem recomanar un altre article. En aquest cas és una entrevista al nostre soci i amic Joan Torres, parlant d’una matèria en que ell n’és un expert: la mobilitat. En la entrevista en qüestió Torres aposta pels acords en polítiques de mobilitat i albira alguns canvis en l’etapa post-pandèmia.
Article esmentat a La Vanguardia (en castellà): lavanguardia.com/
1 de juliol-2 de juliol
“Des de l’entitat seguim enviant articles per reflexionar recopilats al nostre web: bit.ly/2xEtOwV.
D’entrada, volem recomanar l’article de Rafael Jiménez Asensio, doctor en Dret per l’Euskal Herriko Unibertsitatea (la Universitat del País Basc) i especialitzat en Administracions públiques -per les quals treballa com a consultor en gestió pública.
En el seu article “Professionalització de la política i la gestió pública”, a diferència d’alguns politòlegs i periodistes polítics, no critica tan que la política s’hagi convertit en una professió (que d’altres defensen), com que la gestió pública s’hagi partiditzat i no estigui “prou professionalitzada”. Això ha ajudat a un descrèdit de la classe política entre una part de la població espanyola, que és previ a la gestió de la crisi sanitària.
“Recentment amb la crisi del Covid-19 (…) hem vist com la política espanyola segueix sense comprendre (…) el valor afegit que per a la pròpia política té dirigir professionalment allò públic i gestionar eficientment”.
I per aquells i aquelles que defensen la representativitat de tots els sectors professionals i de totes les classe socials enfront del coneixement i les titulacions que ell defensa per a la classe dirigent política:
“Com es pot retre comptes de quelcom es desconeix i no se sap fer? La política no reforçarà la seva credibilitat si es segueix basant en la mediocritat social i no en el talent.”
Tingueu la posició política que tingueu entorn la professionalització o no de la política, l’article, molt ampli, ben redactat i ben informat, està molt ben treballat, citat i documentat. Us el recomanem amb escreix.
Article publicat al seu bloc (en castellà): rafaeljimenezasensi
Una entrevista que va més enllà de com la humanitat actual ha rebut la pandèmia. Tem que “pandèmies com aquestes alterin l’ordre social” i vaticina, com ja està passant, que “les nostres societats patiran la tensió creixent entre tres elements: la llibertat, la seguretat i la privacitat”. L’entrevista emperò, és molt més general i interessant pel que fa a diversos temes transcendentals.
Entrevista publicada a La Contra de La Vanguardia: https://www.lavanguardia.com/
Per continuar llegint els articles recomanats del mes de juliol, clica aquest enllaç: lhespaidebat.com/2020/07/06/missatges-des-del-desconfinament-de-lh-espai-de-debat
