15 49.0138 8.38624 arrow 0 arrow 1 4000 1 0 horizontal http://lhespaidebat.com 300 0 1
17 Vistes

Matas: “El bipartidisme s’ha esmorteït, però encara no s’ha acabat”. Milagros Pérez Oliva: “S’ha ensorrat el sistema monopolístic del poder que havia creat el bipartidisme

El passat dilluns 8 de juny a l’Espai L’Harmonia del Museu de L’Hospitalet va tenir lloc una nova entrega de l’Espai de Debat, en aquest cas, sobre les eleccions municipals del 24 de maig. El col·loqui, titulat El final del bipartidisme? Un nou temps per a la política: diàleg, acords i pactes, va reunir a més de 80 persones i va comptar amb dos ponents de gran nivell: el catedràtic de Ciència Política i expert en governs de coalició Jordi Matas i la periodista i articulista de El País i la Cadena Ser Milagros Pérez Oliva.

L’acte es va iniciar amb la ja habitual presentació per part de Joan Torres, politòleg i enginyer, que va incidir en el currículum acadèmic i laboral de tots dos ponents, destacant el grau de coneixement de la realitat política de tots dos, l’un des de l’Acadèmia i l’altre des de la investigació periodística. Acabades les presentacions, Torres va formular un seguit de preguntes i reflexions estretament relacionades amb el moment polític (eixos de debat, nous partits, influència del 15-M, etc.) i va donar pas als ponents perquè exposessin els seus punts de vista sobre les eleccions municipals i els seus resultats.

El col·loqui el va iniciar el Dr. Jordi Matas que oferint una exposició basada en l’anàlisi de les dades que es desprenen dels comicis, va fer una radiografia general de la situació política: el primer que destacà el ponent va ser que les majories absolutes que s’havien donat amb anterioritat han desaparegut i que en l’actual situació tindran moltes dificultats per repetir-se; un altre aspecte ressenyable va ser la pluralitat dels nous Parlaments autonòmics i dels nous consistoris degut a la fragmentació política que s’ha donat. Aquestes dades, però, fan difícil albirar els hipotètics escenaris que es donin a les eleccions autonòmiques de Catalunya del setembre i a les generals del novembre. Seguint amb l’anàlisi, Jordi Matas, exposà que el Partit Popular ha obtingut el 30% dels vots emesos i el PSOE el 24,5%. El percentatge de vot als dos grans partits ha baixat, però encara segueix superant la meitat dels vots emesos en aquestes eleccions. El bipartidisme ha obtingut el doble de vot que les dues forces emergents, Podemos i C’s. Paral·lelament, el vot a altres partits es si fa o no fa el mateix que fa 4 anys (1 de cada 10 vots no ha anat als grans o als partits emergents), el que indica que les noves forces polítiques no han aconseguit captar tot aquest vot, tot i haver baixat els vots nuls i blancs, símbols dels descontent amb la situació política.

Aquesta és la radiografia general de la distribució del vot, analitzant els resultats partit a partit trobem dades molt significatives. El PP és el partit més votat a 9 de les 13 CCAA, tot i la gestió de la crisis, les retallades i la corrupció, tot i això perd un terç dels suports obtinguts feia 4 anys. Igual que Izquierda Unida, que repeteix el mateix patró. El PSOE per la seva banda, tot i que obté els pitjors resultats des del 79, aguanta i perd menys vots en proporció. UPYD, en canvi, gairebé desapareix del mapa polític espanyol. Això en quant a les forces polítiques ja existents. Les emergents no han guanyat cap CCAA, tot i que si importants ajuntaments com el de Barcelona o Saragossa, però han obtingut uns grans resultats, encara que no siguin suficients com per a guanyar.

Tot plegat porta al Dr. Matas a afirmar que el bipartidisme no s’ha acabat, però si que s’ha esmorteït, ja que ha baixat substancialment en els seus suports. Això provoca que caminem cap a un sistema polític de pluripartidisme moderat on les grans forces tradicionals perden però resisteixen, i les noves formacions emergents obtenen uns bons resultats, però són, per el moment, incapaces d’acabar amb l’hegemonia política del bipartidisme.

Milagros Pérez Oliva, per la seva banda, va centrar la seva intervenció en una lectura periodística dels resultats i de les reaccions que aquests havien provocat en els líders de les principals forces polítiques del país, és a dir, PP, PSOE, Podemos i Ciutadans. La periodista de El País afirmà que en aquest moment hi ha dos reaccions: por i desig. Tots els actors polítics donen per acabat el bipartidisme com a sistema monopolístic del poder per part de dos grans partits que es repartien les institucions. Aquest sistema que ha provocat corrupció, mal funcionament de les institucions i de la democràcia, i una gran desafecció en la ciutadania, s’ha acabat. S’acaba i dóna peu a un escenari de gran fragmentació, tot i que tothom té clar que això no durarà gaire. Una fragmentació política que prové del impacte de les lluites i la mobilització al carrer durant els darrers anys. Tot i aquests canvis, els blocs ideològics no estan en qüestió, però si qui tindrà l’hegemonia en cadascun d’ells.

Aquest és el panorama general que Pérez Oliva dibuixa. Ara bé, d’aquest panorama es desprenen un seguit de fets que han capgirat la situació política:

  1. El primer punt que destaca la periodista de la Ser és que la corrupció ha passat factura, sobretot al PP, i ha passat factura perquè han aparegut partits crítics i clarament contraris a la corrupció com són Podemos i Ciutadans.
  1. La gran diferència entre el vot del medi urbà i les ciutats i el del medi rural o camp. A les ciutats s’ha donat un gran canvi polític promogut per noves forces emergents i les candidatures municipalistes. Les forces tradicionals han patit les seves derrotes a les grans ciutats; en canvi els partits emergents no han acabat de consolidar-se al món rural.
  1. Els joves han participat políticament. Durant aquests anys de crisis econòmica hi ha hagut una generació que s’ha repolititzat i que ara participa i vota.
  1. La influència del 15-M i de les marees ciutadanes en defensa dels serveis públics han creat noves formes d’organització política i social, que s’han acabat formalitzant en unes candidatures municipalistes que poden portar aire nou a la política i obrir la possibilitat d’una veritable regeneració, però si fracassen o deceben, poden generar molta frustració també.
  1. Un gir general del país cap a l’esquerra, tan electoralment com a nivell d’enquestes o estudis d’opinió. Tanmateix, el PP segueix sent la força més votada.
  1. Entrem en una nova fase on els acords, pactes i diàleg seran la norma bàsica i tindran costos per la majoria de partits.

Acabades les dues intervencions, va ser el torn de preguntes d’un públic molt animat i amb moltes ganes de participar sent això un reflex de l’efervescència política que estem vivint.

Crònica de LH Digital 

Video de LH Digital:

Fotos de l’acte:

WP_20150608_017 IMG-20150617-WA0002 IMG-20150617-WA0001 WP_20150608_016 WP_20150608_010 WP_20150608_009 WP_20150608_015

0 Comentari

Deixa una resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada