El passat dijous dia 13 de març, en un Auditori Barradas on es van aplegar prop de 200 persones, va tenir lloc un nou acte de “Converses amb…”. El protagonista del col·loqui va ser Federico Mayor Zaragoza, que en conversa amb Milagros Pérez Oliva titulat “Els Drets Humans i la Cohesió Social, ara i aqui“, va fer un breu repàs a la seva experiència en el món dels drets humans, l’actual crisis que aquests estan vivint, i la necessitat d’implicar-nos en la realitat que ens envolta per combatre les injustícies que tenen lloc cada dia.
L’acte es va iniciar amb la presentació que Milagros Pérez Oliva va fer sobre el nostre convidat. Federico Mayor Zaragoza ha estat diputat al Congrés, Subdirector d’Educació, Ministre d’Educació i Cultura, i director de la UNESCO del 1987 al 1999. A més, al llarg de la seva vida ha estat vinculat amb la Universitat, sent professor, catedràtic i rector de la Universitat de Granada. També ha destacat en el camp de la investigació científica sent president del CSIC. El que no s’acostuma a saber d’ell, és que és llicenciat en Farmàcia i catedràtic en Bioquímica, sent un home d’un tarannà eminentment científic, tot i la seva vocació humanista demostrada en els darrers anys per la seva implicació en la societat civil, el món intel·lectual i cultural, i en el seu compromís polític.
Un cop acabada la presentació de l’exdirector de la UNESCO, Milagros Pérez Oliva va iniciar la conversa preguntant-li d’on venia aquesta vocació per participar en la política cívica. En la seva resposta, el ponent va esmentar els quatre grans canvis que s’havien donat en els darrers temps que l’han impulsat a ell, i a moltes persones més a implicar-se i a opinar en el mon polític. Per a Federico Mayor Zaragoza aquests quatre canvis són els següents: la consciencia global que hem adquirit darrerament; la ciutadania mundial; la llibertat d’expressió i les noves tecnologies de la comunicació; i l’aparició de la dona com a nou subjecte de drets i de poder. Una dona que segons el convidat esta destinada a canviar la política actual, basada únicament en la força, per una política de la paraula. Ara bé, serà escoltada aquesta paraula per els poderosos, per aquells que manen?
El nostre convidat assegura que el poder no escolta a ningú per que no ho necessita. I és per aquest motiu pel que estem patint tot aquest deteriorament en la nostra qualitat de vida i en la qualitat democràtica dels nostres països. L’exministre assegura que vivim en una plutocràcia, on governen uns pocs, i no en una democràcia com parla la Declaració dels Drets Humans que aquest any celebra el seu 65é aniversari. La democràcia amb valors, amb pretensions d’igualtat i de llibertat, va arribar al seu punt culminant amb la creació de la Declaració dels Drets Humans i de tot l’entramat de governança mundial de l’ONU. Això va fer possible la pau i la recomposició sencera d’occident després de dos guerres mundials extenuants i horroroses. Ara bé, aquesta aposta pels valors de llibertat, igualtat, justícia i cooperació que va fonamentar l’ordre internacional després del 45 que van liderar homes grans líders polítics i socials, s’ha vist truncada des del 1980 amb la involució conservadora de Reegan i Tatcher.
El predomini de la política sobre l’economia que va portar la creació de l’ONU i les seves agencies destinades a cobrir les necessitat bàsiques de la població mundial, en matèria alimentaria amb la FAO, educativa amb la UNESCO o infantil amb UNICEF, es va trencar amb les mesures desreguladores que van impulsar els dos líders abans esmentats des dels seus respectius països. A partir d’aquest moment, el mercat va segrestar la política, i va posar l’economia al servei de l’especulació. El resultat de tot això és un món dominat on 85 persones tenen la meitat de la riquesa mundial i on a la gent normal ens toca patir les conseqüències de l’austeritat, les retallades, les desigualtats, i les injustícies. Hi ha mitjans i coneixements per solucionar tots els problemes que aquest món (centenars d’informes ho avalen), ara bé, falta voluntat política, voluntat de canvi. I aquesta només pot néixer de la gent, del poble.
És aquesta situació excepcional on tot el que coneixíem s’està veient atacat pel mon de les finances, on Federico Mayor Zaragoza ens exhorta a implicar-nos, a lluitar, a canviar les coses. A no ser simples espectadors sinó actors que propicien un canvi per recuperar els valors que han de caracteritzar les nostres democràcies i el nostre mon: la llibertat, la igualtat, la justícia i la cooperació internacional.
Amb aquesta apel·lació a la participació política i social en el món que ens envolta, es va tancar l’acte amb una de les primeres figures intel·lectuals d’aquest país, que ens va deixar un missatge molt clar: “Sense conèixer i implicar-nos en la nostra realitat, mai podrem canviar-la… NO ÉS TEMPS DE RESIGNACIÓ, ÉS TEMPS DE PARTICIPACIÓ”.
Crònica de LHdigital: http://www.lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/ciutat/-/journal_content/56_INSTANCE_43Th/11023/8362875
