El passat divendres dia 29, va tenir lloc a La Bodegueta del Museu Serra un dels habituals Sopar-Xerrada que s’organitzen periòdicament. L’acte, que va tenir com a convidat a Nicolás Cortés Rojano, historiador, activista polític i social, expert en temes de cooperació i sobretot escriptor, que ens va venir a presentar el seu llibre El Dulce Olvido y otros cuentos, i va comptar amb una nodrida assistència de persones que van gaudir de les inquietuds literàries i intel·lectuals del escriptor hospitalenc. A l’inici de l’acte, el President de l’Entitat, Amadeu Juan, va dedicar unes paraules al convidat agraint-li la seva assistència, fent-se ressò de la doble vessant d’en Nicolas, la literària i la político-social, i assegurant que la desbordant imaginació que l’escriptor empra als seus llibres, es la millora manera de mostrar la realitat que ens envolta.
Tot seguit, el President, va donar pas als dos presentadors del acte, en Manel Domínguez, historiador i president del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, i en Carles Santamaria, periodista i director del Saló del Còmic de Barcelona. El primer d’ells, va iniciar la presentació parlant de la seva historia personal amb l’escriptor, que es va iniciar a la facultat i també a un projecte editorial amateur, la revista popular del barri de Collblanc, Progrés, de la que en Nicolás va acabar sent director. Un Nicolás que com a escriptor a tocat molts pals, destacant el gènere negre, fantàstic i els assajos antropològics i esotèrics. Un cop acabada aquesta presentació inicial, el president del Centre d’Estudis de L’H va lloar l’últim llibre del autor, i va destacar, que a títol personal, el missatge que per a ell transmet aquesta obra es que la literatura es com una droga que serveix per evadir-nos de difícil realitat que ens envolta. Per mitjà de relats que parlen sobre mitologia, una mitologia amplia que aplega des de la música al còmic, l’autor ens parla d’un seguit de monstres on el mes monstruós és l’esser humà. Els relats d’en Nicolás son de ciència ficció, però tenen una reflexió molt profunda sobre la situació en la que ens trobem actualment, i això ho demostren les continues referències a la política ficció i a la naturalesa humana, que destapen una veritable obsessió per identificar el feixisme, com la pitjor de les amenaces del nostre món. Per a en Manel, algú ha d’escriure sobre aquests monstres humans que han aparegut i poden aparèixer un altre cop, per poder identificar-los i enfrontar-los, i no coneix cap escriptor millor que en Nicolás per fer-ho.
L’altre presentador, en Carles Santamaria, va començar explicant la relació que ell te amb la ciutat de l’Hospitalet, una relació basada en que la ciutat, el recinte firal de La Farga per a ser mes concrets, va albergar durant 17 anys el Saló del Manga de Barcelona, fent que la ciutat fos coneguda i reconeguda pel Govern Japonès com a difusora de la cultura japonesa pel mon. Un manga que es relaciona amb en Nicolás Cortés, ja que l’autor es un expert en còmic, i això va ser el que va portar a tots dos a fer-se amics. Per al Carles, el llibre El Dulce Olvido, no és un exercici d’oblit, de no recordar el nostre passat, per que això podria ser molt perillós, ja que el passat ens explica el present i ens ajuda a escriure i construir el nostre futur. A més, el periodista també destaca l’abundant política ficció en l’obra d’en Nicolás. Una política ficció que és molt útil per recordar on estem i on podem anar.
Un cop acabada la presentació, va ser el torn de l’escriptor. En Nicolás Cortés va defensar la cultura popular com a art i com a forma de fer pedagogia, davant d’aquells que la critiquen i la menyspreen. El seu primer contacte amb aquesta cultura, va venir de la mà del còmic. Un còmic que donava alegries i servia per evadir-se en una època de pobresa com la que li va tocar viure. Aquesta va ser la fita que va dur al autor a crear cultura. Una creació que per a ell remet al passat, a les vivències passades i el fa tornar als orígens. Va començar a escriure a relats i articles en revistes de ciència ficció de poca durada, la qual cosa combinava amb la seva vocació política i social, i la seva vida estudiantil. Però per a ell, aquesta dualitat literària i vocacional son dos cares de la mateixa moneda: la militància política i social s’adreça a la consecució d’una societat mes justa; i les seves inquietuds literàries mostren els problemes socials, econòmics i politics que l’envolten. Fa una denuncia d’ells per tal de combatre’ls. Aquesta dualitat ha estat present en la vida d’un gran numero d’autors com Wells, Orwell, Huxley o Bradbury. Tots ells escrivint sobre els problemes socials i participaven de la política o l’activitat social per plantar-li cara a aquests problemes. L’autor va triar el gènere fantàstic, per que al seu parer es la millor manera d’apropar-te a la realitat. La ciència ficció, la fantasia, com un somni distorsionat de la realitat i que serveix per descriure models socials que s’han de combatre, en paraules d’en Nicolás Cortés. És per aquest motiu que ell escriu sobre monstres en els seus llibres. Uns monstres que son metàfores de la realitat que preocupa al autor.
L’acte va finalitzar amb un debat sobre diversos temes entre els quals destacava la ciutat, l’estat de la literatura, i el comportament humà, i amb la promesa del autor de que en les properes novel·les i contes, farà de la ciutat de l’Hospitalet, la nostra ciutat, un personatge mes de la trama, tot prometen parlar dels seus monstres.
