Immersos en una crisi que remou els fonaments del nostre sistema econòmic, polític i social, en poques ocasions es presta atenció a altres coses que no siguin dèficits, primes de risc, corrupcions i els problemes derivats de l’atur. Ara bé, poder seria bo posar el focus sobre un altre element, molt important i que podria explicar, al menys en part, per què hem arribat a la situació actual. Parlem de l’ètica, que va ser el tema analitzat en el segon acte del cicle ‘Regenerar el present per tenir futur… és a les nostres mans!’.
‘Ètica i política’ era el títol de l’acte en què Victoria Camps, filòsofa i catedràtica d’ètica a la UAB va fer un repàs de quins valors tenim, i ens manquen, en la societat actual. Sota la coordinació de Milagros Pérez Oliva i amb l’Harmonia plena, Camps va deixar clar que allò que s’ha vingut a anomenar crisi de valors i que segons molts és una causa de les crisis actuals, “ha existit sempre, amb la diferència que la crisi de valors actual és diferent…”. Segons la filòsofa, el problema de valors actuals “es basa en què l’altruisme és impossible que superi l’egoisme. Es persegueix un individualisme egoista. I s’ha perdut la idea que ha d’haver un bé comú que l’hem de perseguir tots.”
Sobre com ha afectat aquest sistema de valors a la crisi actual, Camps va assegurar que “els valors econòmics han passat per davant dels ètics. No hem pogut imposar els valors ètics.” Una manca d’ètica que ha portat a que per Camps, “la finalitat de la vida humana es basi en els valors econòmics. Només cal mirar la nova llei d’ocupació. No es fomenten els valors que formin la persona per a millorar la condició humana i la condició social.” En definitiva, la crisi econòmica ha causat que un concepte tant important en democràcia com l’equitat “hagi patit les conseqüències de la crisi en primer lloc. Tothom parla de l’equitat i la defensa quan es parla. Però després es fomenten els valors contraris” va sentenciar Camps.
Milagros Pérez Oliva va reflexionar sobre allò que ella va anomenar “procés darwinià” de progrés dels valors positius de la humanitat enfront els negatius, i va preguntar si “els valors del capitalisme financer i especulatiu actuals eren compatibles amb el progrés humà”. Camps va ser contundent: “si continua com ara, no. Nosaltres hem d’anar corregint els grans errors del capitalisme. Les desigualtats es mantenen i hem entrat en una dinàmica en què tot això no és il•legal. L’ètica ha de tenir un paper fort. Per exemple els paradisos fiscals… són legals! Una societat que es basa en la redistribució de la riquesa… permet que els que més haurien d’aportar evadeixin… i de forma legal!”
Els paradisos fiscals van entroncar amb un dels temes dels que es parla cada dia, i que fa avergonyir a gran part de la societat: la corrupció. Segons Camps, “no crec que hi hagi més corrupció que abans o més que a altres països. Però si que hem de tenir més responsabilitat individual i tenir més exigència, per obligar a dimitir al corrupte, d’assenyalar-lo… No tenim vergonya democràtica.” Un concepte, el de vergonya democràtica, al qual Pérez Oliva va donar molta importància i que Camps va explicar apuntant que mentre que una persona “que s’ha habituat a actuar bé, a ser bona persona, quan actua malament sent vergonya del què ha fet, aquella persona que no ho ha fet mai, és impossible que senti aquesta vergonya. És un desvergonyit i li cal un jutge que el culpabilitzi.” Tot i això, va reconèixer la dificultat de potenciar aquest tipus de vergonya. “La vergonya ha estat molt vinculada a aspectes morals negatius. Però hi ha una altra vergonya, un reconeixement col•lectiu d’allò que està malament. Aquesta és la que hem de cultivar.”
Un altre element que per Camps la nostra societat hauria de potenciar, és el que ella va anomenar la cultura democràtica. Per la filòsofa “és perillós quan es distingeix entre legalitat i legitimitat – en al•lusió al procés sobiranista i la celebració d’una consulta pel dret a decidir – S’ha d’escoltar el què diu el poble, però allò que es vulgui dur a terme, ha de ser legalment. La democràcia es basa en unes regles del joc posades per l’estat de dret. Quan Mas diu que primer democràcia i després estat de dret, jo veig aquí una confusió bàrbara. És que democràcia sense estat de dret, no és democràcia!”
Per acabar, Pérez Oliva va demanar Victoria Camps que fes una anàlisi de cap a on ens podria portar la situació de manca de valors ètics i morals, apuntant cap a la fallida del sistema ètic, els populismes… Per la filòsofa, un escenari possible “és semblant al d’Itàlia, on els grans partits han desaparegut i ha aparegut una figura con Grillo. Nosaltres no hem arribat a aquest extrem, però la mà de ferro amenaça en forma d’Aznar. La situació està madura per a què el populisme pugui arrossegar a la gent si apareix una persona amb magnetisme, i Aznar ho podria ser.”
