Inici » Debats i cicles

Un amè debat sobre l’ADN culé

13 maig 2010 Sense Comentaris

“Per què som del Barça?””.  Aquesta era la pregunta amb què el periodista de Tv i Ràdio d’Hospitalet Jordi Mèlich va introduir el debat dolç i divertit que es va celebrar ahir al Centre Cultural Barradas de l’Hospitalet. Malgrat la pluja, més de 100 persones van assitir a l’esdeveniment, que estava farcit de ponents de referència.  Vicenç Villatoro, escriptor, que acaba de guanyar el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per la seva obra “Tenim un nom”, va explicar que ser del Barça té quelcom d’intangible i tribal: “Som del Barça perquè no ens preguntem per què ho som. Té a veure amb l’herència familiar, i amb un fet que ens uneix. La meva àvia era del Barça i no li interessava gens ni mica el futbol. Tots els catalans sabem l’himne del Barça i s’acaba cantant als casaments. És potser la única cançó que ens sabem tots”.

En Carles Santacana, historiador i autor de l’obra “El Barça i el Franquisme”, va ressaltar el significat que el Barça tenia durant el la dictadura espanyola , un sentiment de rebel·lia i de defensa del catalanisme que va fer augmentar el nombre de socis del club fins i tot en les èpoques en què no guanyaven títols: “El Barça és més que un club, era atractiu per varis motius ser del Barça. El Reial Madrid també és més que un club, però representa uns altres valors i idees. Era molt sintomàtic que en Manuel Vázquez Montalbán, per exemple, escrigués un article sobre com ell entenia el club a la revista Triunfo, en una època en què els sectors progressistes consideraven que el futbol era una esfera degradant de la societat”.

L’Àngel “Pichi” Alonso va bromejar explicant que encara ara la gent el para pel carrer i li pregunta si és del Barça o de l’Espanyol. Ell va ressaltar que no renega en absolut d’aquella època com a jugador a l’altre club de la ciutat, i va voler destacar la maduresa i orgull que l’actual equip transmet als aficionats: “Ara ja no hi ha tan victimisme, estem orgullosos dels valors que transmetem, de la nostra manera de jugar i entendre el futbol. En Pep Guardiola ha fet un treball espectacular en aquest sentit”.

En Carles “Charly” Rexach va explicar que ell ha viscut moltes èpoques del club, i que quan ha anat millor ha estat quan hi havia una altra presència del planter al primer equip: “Va haver èpoques en les que estava sol, era l’únic català de l’equip. Abans ens robaven molts partits. El plantejament ara ha canviat, s’ha agafat un orgull i ara és més fàcil ser del Barça. Tampoc els nens es queden sense sopar si l’equip perd, abans això passava”.

“Als anys 20 la rivalitat era amb l’Espanyol, als anys 70 ho era amb el Reial Madrid, ara Moruinho. El futbol s’ha mundialitzat, i el Barça és important perquè té penyes al voltant d’Espanya i a Shangai. Però el què ens fa forts és el substracte social, el nucli, a Catalunya. La identificació en origen del club”, va explicar Villatoro.

En definitiva, l’acte es va desenvolupar de manera fluïda, espontània i divertida, com si al marge de les intervencions dels ponents, al voltant d’anècdotes i reflexions històriques i actuals sobre el club, hi hagués a la sala un idioma comú, latent. Potser aquest vincle emocional, inexplicable de manera racional, és la resposta a la pregunta que vam plantejar des de L’H ESPAI DE DEBAT.

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari!

Add your comment below, or trackback from your own site. You can also subscribe to these comments via RSS.

Be nice. Keep it clean. Stay on topic. No spam.

Pots fer servir aquest html:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest és un bloc preparat per fer servir Gravatar. Per fer sortir el teu avatar als comentaris, sisplau registra't a Gravatar.